Amitjan mes de juliol de l'any passat, gairebé es desconeixia si el Girona FC podria continuar a la segona A i molt menys si es podria confeccionar una plantilla capaç de competir i lluitar per la permanència, principal objectiu del club de Montilivi en les tres temporades consecutives que porta a la segona Divisió A. Fins i tot durant alguna fase de la primera volta van existir molts dubtes. De fet, els objectius han estat difusos, com va quedar clar en dues declaracions contradictòries realitzades per l'entrenador en una setmana de diferència. L'1 de maig, després de perdre a casa contra el Rayo Vallecano (1-3), Raül Agné va manifestar que "un equip de Primera n'ha guanyat un de Segona. No tenim nivell per competir amb dignitat". Sis dies més tard, després de guanyar per 0-4 al camp del Celta, el mateix Agné va manifestar que "l'equip es mereixia un triomf així perquè s'havia dubtat d'ell". Potser era una autocrítica per haver dubtat ell mateix de l'equip. En qualsevol cas, el Girona FC, amb una plantilla limitada i que no tenia capacitat per aspirar a l'ascens de categoria, ha tancat l'exercici amb un notable. Fins i tot ha entusiasmat en alguns partits i, amb el treball de captació d'aficionats que s'ha realitzat des del club ha aconseguit els millors aforaments a Montilivi d'ençà el retorn a Segona Divisió A. Ha dinamitzat la popularitat del Girona FC. És un bon presagi per afrontar la temporada vinent. Una vegada consolidat a Segona Divisió A, pot aspirar a empreses superiors tot i que sempre s'ha de tenir en compte l'equilibri i la irregularitat d'aquesta categoria. Superada la convulsió dels últims dies, tant en el Consell d'Administració com en les peculiars negociacions per a la continuïtat de l'entrenador, és el moment de planificar amb sentit la plantilla de la temporada vinent.