El filòsof Pierre Lévy sosté que la conversa que es manté en l'entorn 2.0 millora la democràcia quan inclou arguments i promou la deliberació conjunta. Com han demostrat les mobilitzacions dels indignats, avui tothom hi pot dir la seva. Però, on són les reflexions realment útils? La nostra cultura es caracteritza per la xerrameca expansiva, multiplicada en xarxes socials, blocs, etc. Pels nous espais propiciats per la tecnologia, transiten immensos cabals d'opinió que sovint eleven a la màxima popularitat autèntiques barbaritats. Abans de les eleccions, a més, aquesta efervescència, que pot ser bona, però, insistim, també superficial (i fins i tot intoxicadora), es va traslladar al carrer, dels països àrabs a Girona, Catalunya i el conjunt de l'Estat espanyol. A la xarxa, com en una acampada, es pot discutir per discutir. Tenint en compte la desesperació dels impulsors d'aquest moviment, resultaria més productiu dialogar per entendre l'altre. Per arribar a una conclusió vàlida, caldria analitzar fredament les posicions dels oponents. I, en aquest aspecte, ni els mobilitzats ni els seus rivals (qui són exactament?) no ho han fet bé. No hi veuen matisos, sinó una massa perillosa. Per totes dues bandes.