David Cameron va guanyar les eleccions el 6 de maig de 2010 sense tenir majoria absoluta. Cinc dies més tard ja prenia possessió com a primer ministre del Regne Unit. A l'Estat espanyol, un president de Govern o de comunitat autònoma triga, en el cas més favorable, un mes a ser investit pel seu càrrec. Uns països tenen una administració àgil i d'altres una pesada burocràcia. Ara, l'Ajuntament de Girona -igual que el de Barcelona- retardarà tres setmanes la seva constitució per una reclamació d'ERC sobre la comptabilizació d'uns vots en blanc, dels quals depèn poder arribar al mínim legal del 5%. A hores d'ara els falta un vot. No es pot culpabilitzar els republicans del retard. Utilitzen mecanismes legals i és lògic que defensin els seus interessos i els dels seus votants per aconseguir la representació municipal. Una altra cosa és que, per un recompte de vots, hagin hagut d'intervenir la Junta Electoral Provincial, la Central i ara el Tribunal Superior de Justícia. No es podria simplificar més? Com pot ser que, després de quasi 35 anys de democràcia, no existeixi un criteri clar sobre què són vots en blancs i què són vots nuls? O, com es possible que la Junta Electoral Central hagi de recriminar a la Provincial que "s'ha excedit en les seves competències", perquè aquesta no tenia facultat per anul·lar cap acta ni cap vot? Es més, perquè el TSJC no resol aquestes impugnacions aquesta setmana? L'alcaldessa en funcions, Anna Pagans, com és lògic, ja tenia el seu despatx pràcticament buit a l'espera de l'elecció del nou alcalde, Carles Puigdemont, aquest dissabte. En haver-se produït un canvi de color polític, l'Ajuntament de Girona, llevat de la feina ordinària, haurà estat políticament paralitzat durant un mes i mig. Com si amb l'aigua que baixa es pogués anar perdent el temps. Una situació pertorbadora.
