Franco era un demòcrata per comparació amb la Reial Acadèmia de la Historieta. Malgrat això, els escandalitzats per les mentides del Diccionari Biogràfic comparteixen error amb els feixistes que han defensat que el dictador no va ser un feixista. Els dos sectors creuen que analitzen un fet rellevant, atès que estaria avalat per una institució de prestigi. En realitat, es tracta de la maquinació fabulada per una congregació insignificant, però sostinguda sorprenentment amb fons públics. A un mamífer acadèmic l'assisteix tot el dret a sostenir que Franco va ser un benefactor de la humanitat, però arriscant els seus diners i sense comprometre ni Rls ciutadans que el paguen ni la membre d'honor Sofia de Grècia.
La il·lustrativa coincidència de punts de vista entre l'Acadèmia de la Historieta i Franco no ha d'ocultar el rerefons econòmic. Sorprèn que ni en les retallades anunciades pels partits polítics ni en els manifestos dels indignats del 15-M hi figuri la supressió immediata de les set Reials Acadèmies, deixant únicament en peu la de la llengua. Com a mínim, procedeix privatitzar aquests clubs arnats i consagrats a inflar egos. És a dir, que es posi a treballar als seus membres caducs.
Les tesis sobre l'esterilitat acadèmica han estat avalades pel mateix director de l'ens, quan assegura que no ha llegit l'entrada sobre Franco al Diccionari. Si les caríssimes deposicions de la institució no susciten l'interès ni del seu màxim responsable, poc pot afegir-se sobre la liquidació que mereix el muntatge. Segur que el senyor de la Historieta llegeix amb deteniment les percepcions per les seves múltiples activitats. I no hi ha dubte que, fins i tot sent de lletres, protestaria enèrgicament si se li descomptessin deu euros de fons públics que li corresponen amb tota justícia. O si algú s'oblidés d'adjuntar el marquesat que acredita àmpliament, i reduís el seu títol a un simple comtat. Els errors fan menys mal quan són pagats pels altres.
