Pilar Rahola ha denunciat un grup de música punk -«quatre estudiants inofensius», segons es defineixen ells mateixos- perquè a la lletra d'una cançó deien voler-la matar amb un gat d'escaiola, referint-se als gats de ceràmica que venen als basars xinesos. Entenc la preocupació de Pilar Rahola per la seva integritat física: el món ja no està per suportar lletres de cançons provocatives com ho és aquesta i menys encara si el grup en qüestió es fa dir «Islam». No dubto que la notícia farà la volta al món i per a bona part de l'opinió pública occidental quedarà demostrat de nou que la paraula «Islam» està íntimament associada a «terrorisme», a mort. Tampoc dubto que la Rahola guanyarà encara més popularitat i algun o altre premi d'alguna institució sionista i que li plouran encàrrecs d'aquí i d'allà, de dins i de fora del país, en forma d'entrevistes, articles d'opinió o conferències que ella contestarà o escriurà amb prolífica devoció posant a caldo la causa magribina, àrab i palestina. O el que és l'altra cara de la moneda: defensant la política exterior israeliana, és a dir, l'ocupació il·legal de Palestina.
I és que la defensa de la integritat física es viu de forma molt diferent segons el costat en què et toca viure-la. Si ets l'amenaçat però ets ric i influent no només t'indignes sinó que fas tot el possible per neutralitzar l'amenaçador i mobilitzes els teus advocats, el fiscal de torn, el jutge, els responsables de YouTube, l'opinió pública mundial i qui calgui. Si ets l'amenaçador però poderós et pots permetre el luxe de fer-ho impunement justificant qualsevol crim de guerra, l'ús d'armes prohibides, l'ocupació il·legal d'un territori o la deportació massiva de població que tot això i més és el que ha fet l'Estat d'Israel i continua fent-ho ara amb la connivència d'una part de l'opinió pública mundial, per exemple, la de Pilar Rahola. Però, ai!, pobre d'aquell a qui amenacen però és dèbil, empobrit, dominat i silenciat com ho és el poble palestí perquè no només no tindrà justícia sinó que continuarà sent massacrat.
Fa un temps les autoritats israelianes van honorar Rahola batejant un parc amb el seu nom. Llàstima que aquest jardí en el desert hagi estat regat amb tanta sang.
