Dues noves inauguracions importants
Lluís Torner i Callicó (Girona)
Ambdues, malgrat que diferents, coincideixen a ser sengles locals, que un bon dia varen tancar les portes i que avui -tot i que amb alguns canvis- les tornen a obrir. Un i l´altre ens demostren que a Girona, la nostra estimada ciutat, tot i la delicada situació que es pateix arreu, hi ha vida, i això ens manté viva l´esperança que no tot va malament.
En primer terme, passant pel carrer Nou, ens ha agradat veure que un prestigiós local que feia molt temps que deixà d´existir s´ha recuperat dins l´àmbit del sector del lleure gironí. És tracta del que fou el Cafè Savoy, annex a l´Hotel Peninsular, del qual depenia, i que en el decurs de molts anys fou un dels més tradicionals de la ciutat, essent lloc de trobada, bàsicament, de gent pertanyent a l´elit del comerç, indústria i pagesia. Avui, a l´empara del mateix rètol, guardat gelosament, en el seu dia, per l´Assumpció Nicolazzi, aquesta, junt amb el seu nebot, Xavier, han decidit reobrir el local, posant-lo a disposició de tothom qui vulgui prendre quelcom i passar-hi una estona. Als gironins que ja tenim uns quants anys ens és un motiu de joia veure aquesta recuperació. La reobertura s´ha fet sense cap celebració especial, en respecte a les circumstàncies del moment.
En segon terme, la fundació d´una coneguda entitat de crèdit, que sense ésser gironina avui se´n sent més que mai, amb motiu de l´absorció de Caixa Girona, acaba d´inaugurar un local, que sota el nom d´Espai Caixa, ha vingut a substituir el que abans havia estat l´Esplai, que es traslladà a un altre indret. Segons el que se´ns va dir el dia de la inauguració, és el primer d´aquesta modalitat de tot Espanya, i està posat a disposició de tots els gironins i gironines, grans o joves, que vulguin fer-hi alguna activitat -sense ànim de lucre, això sí, i sobretot de cara als que vulguin participar en alguna mena de voluntariat. Per consegüent els gironins podem estar contents amb aquesta primícia Avui, quan les entitats de crèdit, en general, no tenen gaire bona premsa, és bo veure que n´hi ha que també saben fer coses positives.
Bé doncs! Per a uns i altres vagi la nostra felicitació.
La responsabilitat dels alcaldes
Carles Fargas. (Cassà de la Selva)
Fins quin dia és responsable un alcalde sortint de la seva feina? Vaig anar a fer una gestió a l´Ajuntament de Cassà de la Selva. Com que és un tema una mica llarg, l´alcalde em diu que a ell, pels dies que li queden, no el preocupa. Sí, així mateix: no el preocupa. Jo imagino que aquest senyor deu cobrar igualment la nòmina fins que marxi. Per tant, se suposa que també hauria de complir amb la seva feina fins al final. Quina mena de responsabilitat és aquesta? Em vaig quedar de pedra. Llavors, significa això que el nou alcalde entrant farà el mateix? Em dirà també que ell acaba d´arribar i no és cosa seva? O que m´allargarà el tema eternament fins que es posi al dia? Al final, els perjudicats som sempre els mateixos: els pobres contribuents que paguem religiosament els nostres impostos. Ni amb crisi ni sense, així no podem avançar de cap manera.
Basquet femení
F. Xavier Roca Font. (Girona)
Aquest últims dies, llegint la premsa esportiva, he trobat la notícia que des del màxim organisme del bàsquet mundial volen que les jugadores de basquet femení portin una indumentària que segons els grans pensadors de la federació internacional donarà més espectacle. Quin espectacle? Buscar les formes del cos femení? Les persones que hem practicat algun esport considerem que el més important és jugar amb comoditat i no amb vestits que marquin la figura. I si no, per què no obliguen els homes a jugar amb vestimenta arrapada i marcant paquet?
Realment cal un plantejament per canviar aquestes estructures ja desfasades i sobretot masclistes.
Desnonaments i execucions hipotecàries
Cati Babot Artigas (Banyoles)
Veient en un informatiu el desnonament d´una família sencera, pare, mare i fills, vaig sentir una tristesa inenarrable . No es tractava de cap guió cinematogràfic ni els protagonistes eren actors, sinó persones atrapades en aquesta crisi galopant, a la qual cap dirigent d´aquest govern es preocupa de posar frè, ni tan sols en aquests casos tan extrems. Senyors polítics: han pensat què serà d´aquestes persones sense la seva vivenda? On aniran amb les seves pertinences? Com viuran el dia a dia?... No se´ls remou res al seu interior per intentar aturar aquesta situació tan traumàtica per a qui li toca viure-la? Senyors polítics: deixin de mirar-se el melic i posin-se les piles d´una vegada, perquè la situació se´ls escapa clarament de les mans.
