El jurat popular, amb les seves virtuts i els seus defectes, i amb els seus errors i encerts igual que un tribunal professional, va començar a ser qüestionat quan l'any 1997 va declarar "no culpable" un etarra de l'assassinat de dos ertzaines. Feia només un any que havia entrat en vigor, tot i que estava previst a Espanya en la Constitució de 1978. A Girona fa uns anys un judici amb jurat es va haver de celebrar fins a tres vegades. Ara, després de quatre dies de judici i tres de deliberacions, un magistrat de l'Audiència de Girona ha decidit dissoldre el jurat que havia d'emetre el veredicte per la mort d'un nadó a Platja d'Aro, amb les complicacions que això comporta. El magistrat ja havia quedat estupefacte quan dimarts, després de dia i mig deliberant, el jurat havia sortit sense determinar la causa de la mort: no era ni assassinat, ni homicidi, ni accident. Després d'un altre dia reunits, els membres del jurat no van aconseguir la majoria necessària per qualificar el grau de culpabilitat de l'acusat. A Espanya el model vigent és l'anglosaxó o de jurat pur, format per nou membres elegits a través del cens. Tot i que són moltes les persones reticents a formar-ne part, la majoria dels professionals de la justícia defensen la seva figura i destaquen la capacitat dels ciutadans per assimilar la seva funció en un jurat. Els més crítics proposen un tribunal mixt format per persones amb coneixements jurídics i ciutadans. En qualsevol cas, des de l'entrada en vigor l'any 1996, s'ha mantingut sempre el jurat pur. Algun dia, potser, caldria reflexionar-hi i, si cal, revisar-ho. També hauríem de veure si el cost del jurat compensa la seva eficàcia. La despesa del judici pel nadó mort a Platja d'Aro puja a sis mil euros. Per a res. I no estan els temps per llençar els diners inútilment, ni en la Justícia ni en cap àmbit de l'administració pública.
