L'exhibició d'impunitat impúdica que han fet durant les últimes setmanes en molts ajuntaments tots els partits polítics hauria de fer reflexionar a la classe política d'una vegada per totes. Els hi va la supervivència. Però no només haurien de reflexionar, sinó que caldria actuar durant la legislatura per definir unes regles del joc que evitin que -en general però sobretot als ajuntaments- el vot del ciutadà es grapegi, potinegi i perverteixi, com està passant de manera escandalosa i fraudulenta aquests dies. No és cap frau legal, però sí un frau moral. Aquest anhel de reclamar un canvi real i no d'eslògan electoral és d'una candidesa òbvia perquè, sense por a equivocar-me, sé que una vegada s'hagin constituït els ajuntaments, s'imposarà allò de qui dies passa anys empeny i no es tornarà a parlar d'aquestes actituds miserables fins d'aquí a quatre anys... i potser aleshores les víctimes seran els botxins. És el seu calamitós joc.
A partir de la setmana que ve, els partits tornaran als seus congressos, uns per llepar-se ferides i intentar construir nous castells amb nous monarques, i altres per fer balanç de terres conquerides i repartir-se baronies i cuixes. No passa res si un partit ha pactat amb quatre per fer fora al guanyador de les eleccions a tal lloc, perquè el guanyador aquest és perdedor en un altre poble i tampoc s'haurà estat d'orquestrar un pacte sinuós en contra de l'altre. La misèria humana més miserable és perfectament identificable en l'actuació dels partits polítics.
Però potser no s'adonen que alguna cosa comença a canviar de veritat. No tant per les acampades dels indignants (plantar-se i quedar-se quiet i esperar que els mossos ens trenquin la boca a cops de porra no serveix per canviar les coses). El canvi vindrà causat pel percentatge d'abstenció que és avui dia l'opció majoritària dels ciutadans en quasi totes les eleccions. Amb el temps, aquesta circumstància podria convertir l'actual sistema de partits en inviable.
Potser llavors es plantejarà, per una qüestió de necessitat de supervivència del sistema, allò que fa anys necessita aquesta democràcia per avançar: llistes obertes i uns partits (plens de sinistres i manipuladors professionals de la política no electes) amb menys incidència en les decisions dels governs.
