Editorial

El més votat i la responsabilitat de pactar

 

El debat sobre si en unes eleccions cal deixar governar la llista més votada reapareix cada cop que hi ha eleccions, i molt més després d'uns comicis en què a Catalunya es produeixen ni més ni menys que 946 resultats diferents amb combinacions il·limitades.

Ales comarques gironines, llevat d'alguna sorpresa d'última hora, seran pocs els ajuntaments en què no governarà el partit més votat. Entre ells hi ha Tossa, Quart i Celrà. Molts ?menys que fa quatre anys quan vam assistir a alguns insòlits pactes. El principi que la llista més votada és la que té més legitimitat per governar és impecable, però cal veure'l de forma flexible quan es passa de la teoria a la pràctica. Hi ha municipis en què si fos obligat que governés la llista més votada es produiria una situació de bloqueig. Si qui ha guanyat no té la majoria suficient, i no està en condicions de pactar amb ningú més perquè només té com a socis possibles partits incompatibles o persones amb qui hi ha una incompatibilitat manifesta, és prou clar que el poble tindrà un millor govern si els qui pacten són partits que, sense haver guanyat, estan en condicions de formar un govern més coherent, cohesionat i regit per un mínim sentit de la lleialtat entre els membres. No és el mateix impedir el pas a un guanyador de les eleccions sense discussió com el PSC a Tarragona, que està en condicions de formar un govern en minoria viable, que barrar el pas al PP de Badalona, que no disposa d'una minoria prou folgada i està liderat per un candidat que ha fet campanya atiant la xenofòbia. No és el mateix deixar-se votar per un partit independent local que deixar-se votar per Plataforma per Catalunya. Cada cas és diferent, i són els partits els que han de fer l'exercici ètic i cívic d'evitar els governs contra natura, contra la voluntat dels ciutadans i contra el mínim sentit de la responsabilitat. Els polítics locals han de poder decidir en funció del context local, però les direccions han de vetllar per la qualitat ètica del conjunt. L'avidesa de ser alcalde ha de tenir un límit, i aquest límit no es pot deixar a mans de l'autocontrol del candidat.

Enllaços recomanats: Premis cinema