Canvi? Quin canvi? Contrareforma, involució, com vulguis dir-ho. Però canvi, en absolut. El canvi significa superar una situació inviable i aportar-hi solucions i esperança. CiU redueix el pressupost. Però no canvia res: torna al passat més dretà. Vol restringir drets i eliminar ajuts socials a la immensa majoria i estalviar diners a qui més en té. El propòsit no és reduir despeses innecessàries, sinó liquidar el model de Salut de tots i per a tots. O la mínima qualitat que queda a l'escola pública. Per què? Creuen que de sanitat i educació, com de justícia i habitatge, el ciutadà ha de tenir la millor que es pugui pagar. Per als pringats de la terra, caritat. Res de serveis de qualitat. I menys, universals i gratuïts. Serveis universals i gratuïts sona a argument antic, passat de moda, caducat. Com l'estat del benestar. La modernitat té un argument molt més sòlid: si hi ha una pela a guanyar, per què l'hem de deixar passar?

Ben significatius són altres retalls que proposa el govern: Cultura s'esvaeix, però TV3, real conselleria de Propaganda i Barça, es manté incòlume. I quan ens costa la conversió de La Vanguardia en el libel del govern? Abans, amb Mas de conseller en cap, eren 16.000 subscripcions. I ara, amb l'excusa de la doble edició? Opacitat absoluta. Aquesta és l'aposta del govern Mas: fora la Cultura, visca la Propaganda.

I pels seus fets els coneixereu: A Salt, alcalde imputat d'estafa amb el vot de Plataforma per Catalunya. A Badalona, alcalde xenòfob del PP pel principi de respectar la llista més votada. Principi superior al rebuig a la xenofòbia perquè el PP, a canvi, garanteix votar pressupostos i Diputació de BCN. A CiU, els principis s'adapten perfectament als seus interessos més immediats.

Els protagonistes del "canvi" català: gent amb pocs principis, però ben flexibles.