Ha mort Jorge Semprún. Per a les comarques gironines quedarà per a la història com el ministre que va haver de gestionar el llegat de Salvador Dalí. Tasca difícil, a partir d'un testament en el qual el pintor convertia l'Estat en hereu universal, que va conduir ben avingut amb l'aleshores conseller de Cultura, Joan Guitart. Podia haver sigut millor per a Figueres, però també molt pitjor en cas d'haver estat al capdavant de Cultura un ministre jacobí. Semprún tenia una cultura, una formació i una visió universal que es troba a faltar en els polítics actuals. Era un espanyol format a França, però sobretot un europeista obert. Ell era la síntesi de l'Europa del segle XX. La seva vida va ser una contradicció dels estendards convencionals. Quan el van voler nomenar ministre primer li van haver de preguntar si mantenia la nacionalitat espanyola; alhora que no haver-hi renunciat li va impedir ingressar a l'Acadèmia de la Llengua francesa. Un polític culte, educat i dialogant. Per això va topar amb l'aparell del PSOE, liderat aleshores per Alfonso Guerra. Diuen que el món evoluciona sempre a millor. No ho sé. Fa vint anys hi havia un Jorge Semprún de ministre. Ara tenim Leire Pajín.
