Cartes

 11:14  

Una llei d´igualtat que fomenta
l´elitisme
Pedro J. Piqueras Ibáñez. Girona.
La llei d´igualtat de tracte que vol aprovar el Govern, abans de deixar-lo, comporta la creació d´una nova autoritat administrativa amb àmplies competències, la imposició de multes i la posada en marxa d´un sistema de vigilància, amb al·licients per fomentar les delacions, pretén apropiar-se d´àmbits propis de la llibertat de consciència i de la llibertat de pensament. Si la nostra manera d´entendre, per exemple, el valor de la diferèn­cia sexual no coincideix amb la ideologia de gènere del Govern, molts poden trobar serioses dificultats de comportar-se i d´educar els seus fills en coherència amb la seva experiència personal, ja que pretenen retirar el concert als centres educatius d´educació diferenciada, educació capdavantera en els països desenvolupats i a la qual només podran accedir els pares que puguin pagar-la, fomentant d´aquesta manera l´elitisme.

La descomposició de la dignitat social
Josep M. Loste i Romero. Portbou.
L´anomenat moviment de base dels indignats del 15-M, que beu de les fonts ideològiques del llibre Indigneu-vos de l´autor franco-alemany de 93 anys Stéphane Hessel, està marcant l´agenda mediàtica de l´actualitat, encara que, al meu entendre, l´aparició d´aquest grup també implica un espectacular crit de desesperació social envers la descomposició de la justícia social i, alhora, el triomf, esclatant, del maquiavel·lisme antisocial i el mercantilisme més salvatge i irracional. No hi ha dubte que, per exemple, els resultats de les eleccions municipals posen de manifest que en temps de crisi, en temps molt durs per a la lírica, els conservadors (la dreta en general) sap moure´s molt millor que les anomenades esquerres. I més quan aquestes «teòriques» esquerres fan polítiques ultraliberals i terriblement injustes.

Posar preu a tot,
fins i tot a la vida
Selena Gismeros Prat. GIRONA.
Quan veig que la gent es delecta mirant els toros, veig un altre cop com de superiors ens sentim els humans respecte a les altres espècies animals. Hem posat preu a la vida. No només gaudim veient patir un animal en el cas dels toros, sinó que els zoos, tot i que no hi hagi ningú perseguint l´animal, també són un cas de tortura, que l´únic que fa és entretenir, un cop més, l´avorriment humà. Els diners ceguen els ulls de la humanitat, fent-nos així uns éssers perversos pel que fa al respecte a l´entorn natural. Tinc clar que la meva opinió és força extrema, ja que persones més neutrals em diran que bé que un lleó mata una gasela per menjar. I jo a això contestaré que és cert que penso el mateix, però que el lleó ho fa per supervivència, en canvi en el nostre cas el fet de tenir animals salvatges engarjolats o animals de granja tancats en condicions pèssimes, en cap cas pot ser considerat ni molt menys una acció de supervivència. No vull dir que haguem de criar el nostre propi porc, perquè tenim altra feina, però el que no és normal és que hi hagi macrogranges venent carn a uns preus més que baixos gràcies a tenir centenars o milers d´animals en males condicions per tal de fer la màxima explotació possible. Potser la tauromàquia acabi aviat, ja que, a mesura que la població es va culturitzant, va veient que és una bestialitat pensar que es pot tenir un joc com aquest com a tradicional. Però el cas de les explotacions ramaderes no sembla recular, ja que amb els proble­mes econòmics actuals és impen­sa­ble que algú decideixi pagar més per consumir justament. Els te­mes aquí tractats no són només una falta de respecte pel món animal, sinó també per nosaltres mateixos, la nostra salut, i la nostra cultura.

Santificació
de Joan Pau II
mateu frigolé teixidor. canet d´adri.
Com a catòlic haig de manifestar la meva indignació per la santificació del papa Joan Pau II . Com és posible que un home que va encobrir durant tants anys la pederàstia a l´Església catòlica, que va permetre totes les aberracions possibles al més gran depredador de joves de tots els temps, el mexicà «Padre» Maciel o va fer com l´estruç amb el milionari cardenal americà John Cody carregat de dones i fills d´ell mateix. Per què el consentiment de fets tan vergonyosos? Doncs perquè tant de Mèxic com de Chicago veien arribar immenses quantitats de dòlars. Com es pot tenir la barra de fer sant a un Papa cap d´un govern accionista d´una fàbrica de míssils que maten cada any milers d´innocents… De tot això tant ell com l´actual Benet XVI, director de la CIA Vaticana durant el pontificat de Joan Pau II, n´estaven molt al corrent. El pobre Albino Luciani, Joan Pau I, que volia fer una bona neteja ja vàrem veure com va acabar.
A l´església del poble aranès d´Arties hi ha pintat un mural molt antic que representa la boca d´un monstre que és l´infern. En ella s´hi veuen entrar junt amb la gent algun capellà i també un bisbe o papa, amb això el pintor ens va voler dir que aquestes misèries ja fa molts anys que duren. Es queixen que les esglésies es queden buides. Com deia un rector,«ara aquí dins no hi veiem mai cap rata, és clar, ens hem quedat quatre gats». També podem llegir en el diaris que només un 35 % de contribuents marquen la creu a l´Esglesia Católica. I tot això ho troben estrany? Si tantes ganes tenen d´ampliar el Santoral hi ha centenars de nens que moren cada dia de fam, tots ells son Sants. O per què no santifiquen en Vicenç Ferrer, la mare Teresa de Calcuta o els missioners catalans Joaquim Vallmajó i Joan Alsina, autèntics màrtirs per la fe del Crist. Aquell Crist tot bondat, tot amor i també màrtir per tots nosaltres que de ben segur s´ha de sentir traït per tanta hipocresia dels que diuen ésser els seus representants a la terra.?

Plantes nuclears, solucions letals
JORGE CRESPÍ FABREGAT. BLANES
L'escriptor japonès Haruki Murakami, en ser honrat per la seva contribució literària amb el Premi Internacional Catalunya que atorga la Generalitat, va expressar nítidament la incongruència del fatal negoci de les centrals nuclears al seu país, va recordar que el primer desastre nuclear al Japó (Hiroshima, Nagasaki) va venir de fora, en la Segona Guerra Mundial. Però l'actual desastre nuclear, després del tsunami, diu que ve d'endins de la negligència de governants i de la gestió financera i industrial pròpia. Reflexionant sobre el que ha passat al Japó i potser també a Txernòbil, com a senyals d'alarma, és lògic pensar que no s´haurien d'implantar més centrals nuclears, simplement perquè l'ésser humà no sap encara com tractar, ni què fer amb els residus radioactius que genera una central nuclear

Enllaços recomanats: Premis cinema