La gran novetat del propassat dissabte en l'elecció d'alcaldes fou que no hi va haver grans sorpreses com succeïa temps ençà. Llevat de vuit municipis, en la resta la llista més votada va ser l'encarregada de formar govern i aquesta és una molt bona notícia.

És d'aplaudir l'actitud del cap de llista del PSC a Lloret de Mar, que malgrat rebre vots suficients com per ser alcalde de grups de l'oposició, ell i els seus companys es van abstenir, facilitant així que Romà Codina fos alcalde. El candidat socialista es va haver d'escoltar que mai més no tindrà oportunitat de ser batlle, però ell va contestar que no podia acceptar allò que el poble no li va donar el 22 de maig. En poques paraules, chapeau.

Serà bo veure com funciona la sociovergència a Sant Feliu de Guíxols, però en tot cas els dos Albó són persones intel.ligents que de ben segur faran rutllar un municipi que en l'anterior mandat va viure una injusta moció de censura.

És curiós que a molts llocs no s'han formalitzat majories estables, la qual cosa indica que tard o d'hora hi pot haver novetats. No hi ha dubte que els temes s'han d'aprovar i si en el ple es tomba al govern, malament rai. Caldrà veure els propers moviments a pobles com Maçanet de la Selva o Sant Hilari, per exemple.

Com deia en Miguel Ríos, "los viejos rockeros nunca mueren", i així ens tornem a trobar velles glòries al poder com Josep Llensa a Santa Cristina d'Aro, Carles Pàramo a Roses, Joan Giraut a Castell-Platja d'Aro, Antoni Guinó a Maçanet o Xavier Sanllehí a Castelló d'Empúries.

De la colla de vells rockers cal destacar en Josep Llensa, alcalde ja als anys vuitanta tant per CiU com pel PSC. Un veterà que en edat de jubilació es reintegra a l'alcaldia com un nen amb sabates noves. En Carles Pàramo els quatre anys d'oposició l'hauran fet madurar i veure Roses possiblement des d'un espai més pluralista i per això ha pactat amb el PP, sense cap mena de complexe com sembla que tenen alguns altres del seu partit. Aquest no és el cas d'en Giraut, que també ha pactat amb els conservadors i el seu brillant resultat ha deixat ben palès que la moció de censura que va patir va ser injusta, almenys així ho reflecteix la voluntat popular.

El retorn d'en Sanllehí a Castelló era de calaix. Una trànsfuga el va portar a l'oposició fa quatre anys i ara ha assolit un govern de tretze regidors, la qual cosa és d'aplaudir. I finalment, el retorn d'en Guinó és el resultat d'un animal polític, en el bon sentit de la paraula. Amb ell, els periodistes de la secció de política dels diaris tindran feina.

No puc estar-me de comentar el cas de Tossa de Mar. En aquest indret de la Costa Brava, des de la desaparició d'en Telm Zaragoza i en Paulino Arrazola, la pugna política és qüestió de dones: la Colom, la Moré, la Gisela, la Mundet. Totes havien estat alcaldesses, menys la Gisela Saladich, que amb els vots del PSC i de TU s'hi acaba d'estrenar. De ben segur que des del cel en Telm Zaragoza deu expressar aquella rialla sorneguera tan típica d'ell en veure la Gisela com a alcaldessa. No cal oblidar que ella era la seva mà dreta en tots els seus anys d'alcalde. Era impossible no veure un sense l'altre i no hi ha dubte que la Poulidor s'ha posat el mallot groc.

Tot plegat molt divertit i interessant. Ara cal desitjar-los sort a tots. Deixem per a una altra ocasió per a parlar d'altres il·lustres com Xavier SoyNarcís Deusedas o noves promeses com Joan Figueras a Cadaqués, Alba Serra a Amer o Ramon Roqué a Sant Joan de les Abadesses.