Aquesta és la primera setmana laborable per als alcaldes i alcaldesses que dissabte passat varen prendre possessió dels seus càrrecs i la majoria deuen tenir a l'agenda, marcada en vermell, una preocupació bàsica: com explicar als ciutadans l'estat econòmic real dels seus respectius ajuntaments, i sobretot, com fer-hi front. Tots els càrrecs electes saben que els propers quatre anys, amb tota probabilitat, seran els més durs en la història de la democràcia municipal, perquè els ingressos ja no es corresponen amb la infinitat de responsabilitats que han d'assumir els consistoris, ja sigui en forma de serveis, de personal, o de deute adquirit.
Els ajuntaments, com les famílies, varen caure en el parany de creure's rics i de pensar que tot era possible, que tots havíem de tenir a la cantonada un pavelló municipal, la piscina municipal, la biblioteca municipal, l'escola bressol municipal, la ràdio local municipal, la televisió local municipal..., i tot allò amb l'etiqueta municipal que ens fes més fàcil la vida, i ara s'adonen que tot plegat s'ha de pagar i s'ha de mantenir, que aquests serveis, que avui es consideren bàsics, es tradueixen en personal, en consums i en quotes de préstecs a llarg termini i en una hipoteca massa pesada per a les febles finances municipals.
És bo que aquests primers dies de mandat els nous consistoris vagin pensant en com resoldre aquesta situació, tenint en compte que no es poden endeutar més, ni tenen ingressos extraordinaris a la vista. Aquesta vegada no han calgut programes electorals per establir reptes i objectius perquè, ara, qui més qui menys, ja sap quina és la veritable prioritat: evitar que el vaixell s'enfonsi encara que tinguin l'aigua fins al coll.
