l'única alternativa coneguda a la democràcia és la dictadura. Tot aquell que s'embarqui en accions encaminades a dinamitar els fonaments de la democràcia realment existent, ha de saber a quin diable està invocant.

"La democràcia formal és un invent de la burgesia", deien els revolucionaris del segle XIX i dels primers anys del segle XX (i ho repetien els seus seguidors fins als anys setanta). Històricament, és cert. Però la negació de la democràcia per burgesa va portar a l'anomenada dictadura del proletariat, que en realitat era la dictadura del partit únic que s'atorgava pel seu compte la representació de la majoria treballadora. A Cuba encara ressona aquest discurs.

"El sistema de partits no funciona, són elits de buròcrates allunyats del poble", deien a Itàlia i a Alemanya durant el primer terç del segle passat. Així que van aparèixer organitzacions "realment populars" que enquadraven centenars de milers de persones descontentes i disposades a seguir un líder que renegava de la política "corrupta" i "decadent". Un líder com Mussolini o com Hitler.

La democràcia realment existent està lluny de la democràcia real, s'indica, ja que importants decisions que afecten el poble es prenen en àmbits molt allunyats del control del poble, com ara els mercats financers internacionals o les plantes nobles de les grans corporacions. És cert. L'existència d'un dèficit democràtic fa molt temps que es constata, per exemple, a la Unió Europea. Però s'obvia que mai no hi ha hagut tanta participació del sector públic en el conjunt de l'activitat econòmica. Un sector públic que dirigeixen governs elegits a través d'aquesta impefecta democràcia formal, que és l'única realment existent.

Hi ha moltes ganes de corregir les nombroses deficiències d'aquesta democràcia. Que abans no tinguéssim ni tan sols això ja no és excusa. El dret a desitjar el millor és inalienable. Però les coses no s'aconsegueixen pel simple fet de desitjar-les. És mentida que escriure cent vegades un bon propòsit faci que es compleixi. Les grans transformacions només tenen dues vies: convèncer la majoria de la seva bondat, o imposar-les per la força. I aquesta darrera fórmula porta en si mateixa el germen que convertirà la suposada millora en insuportable.

Per tant, el millor que poden fer els abanderats de la democràcia real és organitzar-se per incidir en l'opinió pública amb arguments i propostes comprensibles. I mentre guanyen la majoria social, deixin que les institucions facin la seva funció, imperfecta però democràtica.