Quatre patacades impressionants de PSC i ERC -dues cadascun a les autonòmiques i a les municipals- han fet que Convergència i Unió hagi recuperat aquella hegemonia a la qual ens tenia acostumats en èpoques de Pujol. El futur de CiU està molt clar. El que no ho està tant és el dels socialistes i els republicans. Cap dels dos va saber reaccionar als resultats al Parlament de Catalunya. "Ja em parlarem a la tardor, deixem que passin les municipals", va ser en síntesi el que van decidir els màxims responsables dels dos partits. Van afrontar les eleccions locals sense lideratge, o el que encara és pitjor, amb uns lideratges tocats i enfonsats i sense transmetre la il·lusió necessària a les bases. Potser la clatellada hauria estat la mateixa si s'hagués renovat just després de les autonòmiques -no ho sabrem mai- però almenys s'hauria partit de zero. Ara, tant PSC com ERC s'han situat en números negatius. Com més tardin a regenerar, més tardaran a trobar el seu rumb. El problema és que no hi ha cap líder valent per afrontar la travessia del desert. Ni hi era l'hivern passat i em temo que ni hi serà a la tardor vinent.
