Cartes

maria luz atero rios. vilablareix.

Voldria expresar el més sincer agraïment des del més profund del meu cor, a l'empresa Obycall i en particular al seu cap, en Josep Lloret, pels deu anys seguits fent-li un homenatge postum, en els partits de futbol que commemora l'empresa el dia del seu patró, al meu difunt marit Narcis Palahi Viñas. Gràcies tambe a tots els treballadors i a la part administrativa, per participar i col·laborar en aquest sentit homenatge.

Carles Puigdemont, demostra que ens representes

lis garcía. girona.

En primer lloc, lamento enormement que Carles Puigdemont hagi estat assetjat dijous passat. Però he d'aclarir que si es genera una polèmica mediàtica d'aquest episodi puntual no podrà sinó augmentar la meva decepció per l'oportunisme de la classe política i dels mitjans de comunicació. Entre les protestes universitàries, de sanitat i de tots aquells que se senten indignats -perquè la indignació és un sentiment popular molt més extens que l'etiqueta que denomina un moviment espontani- portem més d'un mes als carrers de Girona. La desesperació de milers de gironins ha pres la via pública i s'ha concentrat en les places i davant de l'Ajuntament. I quina ha estat la resposta dels nostres anomenats representants? Aquí, una barrera policial davant de l'ajuntament i silenci. En altres llocs de l'Estat, violència indiscriminada. Sempre mirant cap a dalt i cap a endins, han decidit tancar-se com aristòcrates en la seva Cort. Des de la presidència d'Espanya fins a l'alcaldia de Girona, el poble ha estat ignorat, ni un trist discurs presidencial, res ens ha donat motius per pensar que realment existeix un pont que uneix representants i representats.

Què és un poble indignat per a la classe política espanyola, catalana: un tabú, o simplement vent encarnat? Que dirigents tan covards i tan indiferents al malestar social han demostrat ser fins a aquest moment! Invito Carles Puigdemont a demostrar-se diferent dels seus predecessors; a ser molt més gran que l'episodi de dijous; a ser més que la suma de les paperetes dels seus votants; a ser en cos, ment i esperit l'alcalde del poble sencer; a obrir el diàleg amb una Girona indignada; a començar la seva alcaldia demostrant que sí ens escolta i sí ens representa.

Victor Kuppers

carles mallart figueres. girona.

Realment la conferència d'en Victor Kuppers a Tribuna de Girona del dia 15 d'enguany, va ser extraordinaria. De procedència holandesa (Eindhoven), i lluny dels clàssics gurus ensuperbits, en VK ens va delectar durant una hora i quart amb alguns dels seus coneixements, i després amb la xerrada personal al cafà. En un nou format, mancat de rodatge, pero d'ampli recorregut a les instal·lacions de La Caixa a Poeta Marquina de Girona, realment podem afirmar que ja no s'ha d'anar a Barcelona per a certes coses. En Victor te 40 anys, fa clases a l'Universitat de Barcelona, escriu i investiga sobre el comportament humàÉ Va arribar al nostre país quan en tenia 11: això sí que és importar talent. El seu optimisme, formes i manera de fer, no tenen límits, l'estil amb què impregna els seus alumnes i les conferencies és realment extraordinari, gent així és el que manca per aixecar els anims a tots plegats, per ?aguantar la que està baixant. Traspua sinceritat, i si be realment no ha dit gairebé res de nou, sí que té el pensament i les idees molt ben estructurades. Voldria felicitar Tribuna de Girona, els qui la varen impulsar fa dotze anys i els que l'han continuada fins avui. El nou format emprès amb el qual cada soci pot convidar una persona, el nou marc de les noves instal·lacions, la seva funcionalitat, i la qualitat de les conferències que s'hi entreveuen fan que ésser de Tribuna de Girona sigui ja un autèntic luxe. Gràcies.

Burros benestans!

lluís girbau massana. girona.

El padró de Girona de 2001 diu que els gironins som els més incults de l'Estat. L'anuari de la Caixa diu que els gironins som els més rics. Barrejant aquestes dades, a la Universitat d'Oviedo han tret unes conclusions i ens han dit que els gironins som burros benestants. Això es el que es desprèn d'un estudi que ha ressenyat el Diari de Girona sobre benestar i qualitat de vida als municipis de Girona.

Resulta que hi ha gent que apareix en el padró -quant a educació- com a "estudios de primaria incompletos", però que són doctors (per defecte, a Girona, quan no hi ha dades, es posa això); a més, el padró "s'actualitza cada deu anys", gràcies als enquestadors que passen a recollir les enquestes als domicilis quan els obre la iaia..., és a dir, al matí, i que els lliura l'enquesta tal com van arribar a la bústia: sense esmenes. Si la iaia sabés la importància d'aquest gest per als resultats d'un estudi de la Universitat d'Oviedo!

AFornells de la Selva, per exemple,segons l'anuari de La Caixa (l'altra font de l'estudi), són super-rics. Els toquen -atenció a la dada- quasi tres cotxes per ciutadà! Segons les dades que han agafat aquests investigadors, una família de 5 persones a Fornells té prop de 15 cotxes! i no han vist que quasi tots els concessionaris de cotxes són a Fornells, on els matriculen! Tenint en compte que molts gironins viuen amb menys del 20% de la mitjana de la riquesa personal que ens atribueix l'estadística de La Caixa, la classificació de la Universitat d'Oviedo quedaria amb les categories següents: "llestos miserables" i "burros miserables"... La de "llestos benestants" se la reserven per als que fan l'estudi, que segur que deu haver estat pagat per alguna administració de l'Estat, amb els diners dels burros benestants.

La violència ho deslegitima tot

josep m. loste i romero. portbou.

El proppassat 15 de juny de 2011 el moviment fresc i justicier del 15-M es va infectar i empeltar del brutal i absurd virus de la violència. El moviment dels anomenats indignats ha patit un fort cop de deslegitimació social.

Sense voler justificar mai la violència, la qual ho deslegitima tot, cal dir en veu alta que no anem bé, socialment parlant, ja que ens encaminem cap a una societat profundament injusta, de grans diferències de classes, i d'una gran petulància imperialista espanyola, més pròpia del segle XIX, que no pas del segle XXI.

La precarietat laboral, dintre d'un capitalisme colonial, especulatiu, fatxenda, prepotent i poca-solta, ens pot portar, malauradament, molta violència irracional. De tota manera, considero que ha estat un greu error, una intolerable injustícia, una autèntica agressió contra la nostra nació catalana, intentar impedir per la força l'entrada al Parlament de Catalunya dels representants de la sobirania popular catalana.