lletres

La democràcia; la ira

 10:46  
La democràcia; la ira
La democràcia; la ira  

Encarregarà l'alcalde de Salt, Torramadé, una auditoria per saber l'estat dels comptes del municipi. Aquesta és una postura que potser caldria fer-la extensiva arreu. I segurament millor que els comptes fossin accessibles al gran públic, a la manera de Noruega, per a total transparència dels ciutadans.
Vivim èpoques perilloses perquè el xenòfob o l'intolerant, aquell que fa servir uns discurs demagògic, té més armes per manipular la societat. Vegin l'atac d'alguns individus als parlamentaris del país. Un acte de violència física, sigui a un polític o un altre ciutadà, és un atac als drets de tots. La democràcia ha costat molts anys; moltes vides. És un procés llarg, de segles, de conquesta de drets. I a casa nostra hem patit molt per tenir un sistema que ens apropés a Europa. I la política, els polítics, han contribuït a forjar l'Estat del Benestar que hem de preservar. Hem tingut estadistes, amb els matisos que vulguin, com Felipe González o Jordi Pujol. O com el desaparegut Ernest Lluch, pare del sistema sanitari públic. La democràcia ha estat un somni de tots; polítics, ciutadans, sindicalistes, dels joves militars de la Unió Militar Democràtica que van somiar una milícia al servei del ciutadà i no un país sota la bota militar. Molts acceptem que es poden afavorir les llistes obertes, la democràcia participativa. La renovació del sistema judicial. Que es poden reduir les despeses de representació dels polítics, o les oficines comercials a l'estranger. El debat i la queixa són benvinguts, però lluny de la visceralitat i la violència; i millor si s'aporten solucions possibles. Una recollida de signatures per a reclamar reformes amb un consens ampli seria un primer pas.

Enllaços recomanats: Premis cinema