RESUM

Gairebé un segle de dedicació musical

 10:46  
Gairebé un segle de dedicació musical
Gairebé un segle de dedicació musical  

ENRIC MIRAMBELL I BELLOC Aquest vespre a l'Auditori-Palau de Congressos, la Polifònica de Girona dedicarà un molt merescut homenatge a Josep Viader i Moliné, qui va ser el fundador i primer director d'aquest benemèrit conjunt coral. La llarga vida del mestre Viader ha estat caracteritzada per una gran dedicació a la música, com a intèrpret, com a director, com a promotor i també com a compositor, encara que ell no considera important aquesta darrera especialitat. Amb un excés de modèstia afirma que el que ha fet ha estat arranjaments, però ben poques composicions.
Temps era temps que en el gironí carrer de l'Albereda hi habitaven dos nois de la mateixa edat, ambdós havien nascut l'any 1917, un era el fill d'una fleca que tenia gran anomenada per l'exquisidesa dels panets de Viena que sortien del seu obrador. La fina qualitat d'aquells panets és una cosa irrepetible, que només podem recordar amb nostàlgia els qui els poguérem assaborir, i percebre'n la fina aroma que amarava tota la barriada quan els enfornaven. L'altre d'aquells dos xicots era fill de la llibreria religiosa anomenada del Sagrat Cor, situada davant mateix del temple del mateix nom. Aquells dos joves encaminaren la seva vida per camins diferents, però un i altre dedicaren a la música una gran part de la seva activitat. Un era estudiant de magisteri i l'altre seminarista. Aquest darrer seria el futur mossèn Francesc Geli i Tarrés, professor de Música del Seminari Diocesà, mestre de capella i posteriorment canonge organista de la nostra Catedral. L'altre era en Josep Viader. Mentre encara estaven en la seva etapa de formació ja destacaren en l'activitat musical. En el si de la Congregació Mariana de la Immaculada, que radicava en el temple del Sagrat Cor, crearen l'Acadèmia Musical de Santa Cecília. Dirigia aquella agrupació coral juvenil el futur mossèn Geli, i el secundava en Josep Viader. Aquella primera actuació com a aficionats era ja l'inici d'una carrera professional. Una carrera, la d'en Josep Viader que agermanaria la música amb la pedagogia. La música que seria present en tot el seu itinerari vital. I també la Pedagogia, sempre agermanada amb la Música. La guerra i la immediata postguerra comportaren un parèntesi en aquell procés. Tanmateix ni en aquelles especials circumstàncies l'activitat cessà del tot. Així, quan el jove Viader va ser mobilitzat i destinat a Galícia, allí organitzà una coral que sota la seva direcció tingué esclatants èxits i la seva actuació va ser entusiàsticament acollida en un ambient que semblava que no havia de ser propici. Retornat a la vida civil seguiren uns anys de lluita i de treball intens per defensar-se de les mancances que afectaren la nostra societat en aquella difícil època. Eren temps molt complicats per a tothom. Moltes carències, moltes dificultats per sobreviure, pagues esquifides, especialment les que corresponien a treballs docents i de caràcter cultural. Necessitat de la pluriocupació només per poder anar tirant. Un temps d'exercici del magisteri en una escola primària. Actuació musical en cobles i orquestres. Anar amb peus de plom en la forma d'expressar-se. L'any 1945 pogué accedir a la càtedra de Música de l'Escola del Magisteri de la nostra ciutat. En la que va succeir al que havia estat un destacat professor i especialment un notable promotor musical, el senyor Tomàs Sobrequés, que acabava de morir. El seu currículum en l'escola de mestres va durar fins al moment de la seva jubilació. Allí pogué exercir durant molt anys una gran labor educativa que culminà com a director d'aquest centre docent. Però al mateix temps desenvolupà una gran activitat en altres camps, sempre en la seva especialitat. Quan es creà el Conservatori hi actuà primer com a professor i posteriorment també com a director. Tant per l'Escola del Magisteri com pel Conservatori han passat moltes generacions d'estudiants que han rebut l'alliçonament del mestre Viader. Però encara la seva acció s'amplià més, sortint dels centres docents per afectar a tota la societat. Primer va ser la direcció de la coral del GEiEG. La integraven un bon nombre d'aficionats, la major part dels quals no tenien una prèvia educació musical. Però l'esforç personal d'aquells homes i la intel·ligent acció del director aconseguiren un conjunt que assolí aplaudiments i distincions, no només a casa nostra si que també més enllà de les fronteres. Les inquietuds i les aspiracions del mestre Viader no tenien límit, i sempre estigué disposat a fer un pas més endavant, a promocionar noves actuacions, a crear noves agrupacions. Resultat d'aquesta gestió va ser la formació de la que en el primer moment s'anomenà Capella Polifònica de Girona. L'empresa era ambiciosa i no exempta de dificultats. Primerament es tractava de donar a conèixer un ben elaborat projecte a aquelles persones o entitats que podien ajudar materialment. Després reclutar els cantaires, seleccionant-los entre aquelles persones que ja tenien una suficient formació musical. Amb aquestes premisses s'aconseguí un conjunt poc nombrós però extraordinàriament selecte. Ben aviat la fama i el renom de la Polifònica fou reconegut unànimement, i les seves actuacions, iniciades a la nostra ciutat, s'anaren estenent arreu. Les distincions i els guardons es prodigaren. Girona es podia sentir orgullosa d'aquella selecta agrupació musical. El dia primer de juliol de l'any 1966 es va inaugurar el nou edifici de l'Escola del Magisteri, en el que, temps a venir, seria el carrer Emili Grahit. L'acte inaugural, que va ser presidit pel ministre d'Educació, es va cloure amb un breu concert de la Polifònica. En acabar l'actuació musical, el ministre felicità efusivament el mestre Viader i li va fer una petició, el contingut de la qual els present no varen sentir, però aviat endevinaren, perquè seguidament la coral va interpretar ElVirolai.
Després de la seva jubilació com a professor oficial de l'Escola del Magisteri i del Conservatori, i també després que ell considerà que havia arribat el moment de traspassar la responsabilitat de dirigir la Polifònica, el mestre Viader ha continuat la seva labor musical. Han passat més de vint-i-cinc anys des que va deixar el món oficial i administratiu; però en cap moment ha cessat en el seu treball. L'esplai de la gent gran s'ha pogut beneficiar del seu esperit emprenedor i dels seus dots artístics. I encara ara, en aquest any que en compleix noranta-quatre, cada diumenge el teclat i els registres de l'orgue de la parròquia del Mercadal obeeixen les directius del mestre Viader.
Aquest homenatge d'avui l'organitza la Polifònica, però ens hi hem de sentir representats tots aquells que d'una manera o altra hem estat beneficiaris de la seva exemplar i intel·ligent dedicació. Els que foren els seus deixebles, els integrants de les agrupacions que dirigí, els companys músics i els qui hem gaudit d'escoltar les audicions per ell dirigides.

Enllaços recomanats: Premis cinema