És justa la denúncia de la violència que hi va haver al voltant del Parlament. No és així com es propicia el naixement d'una societat més justa. Els diputats anaven a fer -o a intentar fer- la feina per la qual han estat escollits. I -democràcia mana- se'ls ha de deixar fer-la. I demanar-los responsabilitats si la fan mal feta.
Professionalment, moltes vegades vaig ser testimoni de violència a la font de Canaletes de Barcelona, ja fos l'11 de setembre, el 23 d'abril, o un triomf del Barça. Els dels aldarulls sempre eren els mateixos: professionals de la violència, coneguts per la policia d'aleshores i, suposo, per la d'ara. I mai ningú no els va relacionar amb els nazis, ni cap conseller va justificar la violència excessiva dels Mossos amb uns fets posteriors. I els independentistes d'aquella època, els amants de llibres i roses o els culers no eren -ni són- menys importants que les violentades personalitats d'ara. Ni els qui simpatitzen amb el 15M són intel·lectuals ingenus o malintencionats.
Els qui van iniciar la protesta, els "indignats" dels primers dies d'acampada, no són violents, tot i que alguns hagin estat arrossegats pels aliens que s'hi van afegir després. Ho demostraren amb els seus intents de diàleg i el rebuig manifestat públicament. No és justa la desqualificació fàcil i interessada que molts fan. El propi president ho distingeix ja quan qualifica els violents de "kale borroka" i no pas d'"indignats" o moviment 15M. Seria injust confondre-ho, perquè els responsables són uns altres, i són els que s'ha de perseguir i condemnar. I així, tots els pacífics podran expressar les discrepàncies que tinguin. Sense violència, naturalment.
