Opinió

Indignació? Sí, però... amb dignitat per a les institucions!

«Els fets d'aquesta setmana ocorreguts al Parlament de Catalunya han tingut un 'plus d'importància'»

 08:51  

JOSEP MARIA PINI PARERA Els actes que s'han succeït al Parlament de Catalunya aquesta setmana per part del moviment dels "indignats" o 15-M, també ha tingut la seva repercussió en el món del Dret.

La utilització de mitjans violents, coercitius i amenaçants -rebutjats per una majoria de la societat- han fet aparèixer en escena uns tipus de delictes que, si bé es troben en el Codi Penal de l'any 1995, han estat sempre d'una aplicació molt limitada.

Efectivament, fins ara, quan llegíem el diari ens era molt normal sentir parlar d'aldarulls que acabaven amb la detenció d'algun o alguns als que se'ls imputava un delicte de Desobediència a l'Autoritat, de Resistència a aquesta o d'atemptat (quan hi havia una certa escomesa contra l'autoritat o els seus agents o s'havia emprat la violència contra ells). De vegades, els advocats aconseguim reduir els fets a la consideració d'un delicte o falta (segons l'entitat i la gravetat dels fets) de Coaccions i/o d'Amenaces i difícilment tot anava més enllà.

Fins aquí, tot esdevenia normal però els fets d'aquesta setmana ocorreguts al Parlament de Catalunya han tingut un "plus d'importància" perquè ja no eren tan sols atacs contra autoritats o policies sinó que també s'alterava l'ordre a l'entorn del Parlament de Catalunya o, com diu literalment el Codi Penal , "en una Assemblea Legislativa de Comunitat Autònoma". És per això que en algunes tertúlies radiofòniques i/o televisives es parlés que aquests fets podrien ser constitutius de presó però sense que en cap moment, com sol ser normal en tertúlies en què tothom sap de tot, s'anés més enllà d'una mera referència.

I és que per a molts serà una novetat el que us exposarem a continuació atès que, si bé es tracta d'uns delictes previstos (nosaltres els diem "tipificats") i penats al Codi Penal, hom fa referència a uns supòsits que, per la seva excepcionalitat -que no imprevisibilitat perquè si hi son dins el Codi Penal és perquè el legislador va preveure que es podria produir el cas- quasi mai han estat aplicats.

En el Títol XXI del Llibre II del Codi Penal espanyol, referent als "Delitos contra la Constitución", i en el seu Capítol III, sota la rúbrica de "de los delitos contra las instituciones del Estado" els articles 492 al 505 del Codi Penal recullen una sèrie de delictes en el que es protegeixen les Corts Generals (Congrés dels Diputats), el Senat, el Tribunal Constitucional, el Tribunal Suprem, els Tribunals Superiors de Justícia, etc i també les Assemblees Legislatives de les Comunitats Autònomes davant fets violents contra aquestes institucions, essent el bé jurídic a protegir la "dignitat" i el normal funcionament de les institucions" i establint-se una penalitat diversa en funció de la Institució, dels mitjans emprats, la condició de l'autor -si és un particular, una autoritat o un funcionari- o del rang de les institucions, o de si en el moment dels fets, la institució es troba ja reunida o si no ho esta encara.

D'entre tots els supòsits als quals ens hem referit, remarcarem un especialment rellevant i en atenció als fets ocorreguts recentment a Barcelona. És l'art. 498 del Codi Penal que castiga amb penes que van dels 3 als 5 anys de presó a tots aquells que "fan servir la força, la violència, la intimidació o una amenaça greu per impedir a un membre d'una Assemblea Legislativa d'una Comunitat Autònoma assistir a les seves reunions". No existeix unanimitat sobre si la competència per a la instrucció dels procediments i el seu enjudiciament correspon a les Audiències Provincials o bé a l'Audiència Nacional (Jutjats Centrals d'Instrucció i Sala de lo Penal), si bé en Consulta 2/2001 de la Fiscalia General de l'Estat es considera que, en aplicació de l'article 65.1.a) de la Llei Orgànica del Poder Judicial, els Parlaments Autonòmics han de ser qualificats com a "Altos Organismos de la Nación" i per tal gravetat li correspon la instrucció i el judici a l'Audiència Nacional.
Haurem d'estar pendents als esdeveniments judicials que es vagin produint en relació amb els lamentables, i rebutjables, fets ocorreguts als voltants de la seu del Parlament de Catalunya per veure si, finalment, s'acaben aplicant aquests delictes o es deriven els fets cap a altres senderis legals.

De moment els indignats han fet despertar el món del dret penal, provocant l'aflorament d'una part de l'ordenament jurídic penal que es trobava dormint en el més profund dels sons. Si el Parlament de Catalunya, o els seus membres són objecte d'alguna pertorbació, els autors dels fets hauran de respondre no tant sols dels actes concrets realitzats vers els membres del Parlament sinó també pels actes comesos contra el mateixos membres del Parlament entesos tots ells com a institució i, amb independència de si ho volen catalogar com a "atac a la democràcia" o no. Indignació? Sí, però... amb dignitat per les institucions!

Enllaços recomanats: Premis cinema