No em posaré amb qui té raó en la qüestió dels aldarulls al Parlament. Seria caure en la disbauxa de trobar culpables abans de buscar solucions. Ningú ha de viure cap tipus d'amenaça ni agressió, sigui polític o indignat. Però també entenc que la situació econòmica mundial no convida a ser feliç, però ni tots els polítics en tenen la culpa ni tots els indignats són violents, ni tots els ciutadans som uns babaus que ens deixem arrossegar.
Per aquesta regla de tres, seria bo qüestionar-se si som culpables els que vam confondre el dret a l'habitatge amb el fet que ens regalessin una casa. Som culpables els que hem anat tirant encara que avisàvem que això s'acabaria? Som culpables els que creiem que amb un títol acadèmic teníem un carnet de «ja m'he esforçat prou per tota la vida»? Som culpables els que pensàvem que el crac del 1929 era una cosa de la història que no es repetiria mai? Tots soms culpables. No podem buscar excuses de mal pagador. Per això, com a culpables, hauríem d'aprendre a no carregar el mort als altres. Sigui parlamentari o indignat. O el més llest del poble.
