Opinió

La reforma de la negociació col·lectiva

«No insistiré en la crítica jurídica a la utilització de la figura del Reial decret Llei»

 08:49  

EDUARD ROJO TORRECILLA El BOE va publicar el dia 11 el Reial decret-Llei de mesures urgents per a la reforma de la negociació col·lectiva, que va entrar en vigor l'endemà; una entrada en vigor per cert molt més fictícia que real, donat el tenor de la disposició transitòria primera, dedicada al "règim d'aplicació temporal de les normes contingudes en aquesta Llei" i que limita la seva aplicació a tota negociació que es posi en marxa a partir, justament de l'entrada en vigor.

No insistiré en la crítica jurídica a la utilització de la figura del Reial decret Llei . Comprenc l'argumentació política utilitzada per aprovar la norma mitjançant RDL i tramitar-la posteriorment com projecte de llei, i entenc que només és "a més a més" per justificar l'adequació de la norma a l'article 86.1 de la Constitució l'argumentació que l'anàlisi dels objectius d'aquesta reforma de la negociació col·lectiva "constitueixen objectius tan legítims com inajornables, pel que resulta necessari donar-los efectivitat immediata", així com també l'afirmació apodíctica que "noti's que les mesures incloses en aquesta norma van a tenir un important efecte i impacte en la nostra negociació col·lectiva".

Molt més realista em sembla, a més de la justificació d'aprovar un text normatiu en cas de desacord entre els agents socials per imperatiu d'allò disposat a la Llei 35/2010 de 17 de setembre, l'argumentació del govern sobre el convenciment de l'eficàcia d'aquesta mesura sobre la millora de l'economia i la creació de llocs de treball, i molt especialment el compliment dels seus deures amb la Unió Europea, afermant-se de manera clara i precisa , que l'aprovació d'una reforma de la negociació col·lectiva "va ser un dels compromisos adquirits pel Govern en el Consell Europeu de primavera celebrat els passats dies 24 i 25 de març a Brussel·les i el seu compliment immediat ha de servir per seguir consolidant la confiança externa en l'estabilitat i la solidesa present i futura de l'economia espanyola".

Vull destacar una característica del text, qual és l'exagerada extensió del preàmbul de la norma en comparació del text articulat; l'esmentada extensió es deu, segons la meva opinió, a una doble raó:

La primera, la necessitat de justificar la importància de la negociació col·lectiva com mecanisme d'ordenació de les relacions de treball, l'important paper que han jugat els agents socials des de la transició democràtica en el procés de conformació i ordenació de les relacions laborals a Espanya, les disfuncions del sistema que s'han anat ampliant amb el pas del temps, i l'explicació que s'han esgotat totes les vies possibles abans de la intervenció del govern per la falta d'acord entre organitzacions sindicals i empresarials; se citen entre els defectes existents, l'atomització i desvertebració de la negociació col·lectiva, "la seva falta d'ordre, l'absència de regles clares sobre la concurrència entre els convenis col·lectius de diferent àmbit i les matèries en ells regulades; per una altra, "dificultats per ajustar amb promptitud les condicions de treball presents en l'empresa a les circumstàncies econòmiques i productives", i "falta d'agilitat i dinamisme, en particular quan finalitza la vigència pactada dels convenis col·lectius"; per fi, les regles de legitimació, de les quals s'aferma que s'han mantingut sense modificacions en el temps, "de manera que tendències presents en el nostre mercat de treball com l'aparició de noves realitats empresarials, les diferents formes d'organització i reestructuració de les empreses o la descentralització productiva no s'han vist acompanyades de reformes que propiciessin el desenvolupament de la negociació col·lectiva en tots aquests àmbits".

La segona, és pròpiament la que justifica el preàmbul, és a dir l'explicació del contingut del text articulat, de manera molt didàctica i que permet tenir, fins i tot sense arribar a llegir els preceptes modificats de la Llei de l'Estatut dels treballadors, una idea força clara de quin és el contingut de la norma. De tota manera, qui desitgi anar directament al contingut més rellevant del preàmbul, per conèixer "els objectius principals de la reforma" segons el govern, i començar a debatre si realment ho ha aconseguit o no, o a quins interessos respon la reforma (aquí el grau de subjectivitat de cada lector pot ser òbviament molt ampli) ha d'acudir directament a l'apartat IV, en el qual s'inclouen els següents:

"Primer, afavorir una millor ordenació de la nostra negociació col·lectiva, propiciant a la vegada una negociació col·lectiva més pròxima a la empresa i una negociació col·lectiva sectorial més adaptada a la situació de cada concret sector d'activitat econòmica. Segón, introduir majors nivells de dinamisme i agilitat en la negociació col·lectiva, tant en els processos de negociació dels convenis col·lectius com en els seus continguts, de manera que s'augmenti la seva capacitat d'adaptabilitat als canvis en la situació econòmica i sociolaboral en uns termes que equilibrin flexibilitat per a les empreses i seguretat per als treballadors. Tercer, adaptar el sistema de negociació col·lectiva a les noves o renovades realitats empresarials que actuen en el nostre mercat de treball, incloent noves regles de legitimació per a la negociació dels convenis col·lectius i per afavorir la flexibilitat interna negociada amb els representants dels treballadors". Aquests tres objectius es concreten dos paràgrafs més endavant en el text quan es procedeix a l'explicació de quins són els tres eixos bàsics sobre els quals assenta l'arquitectura de la reforma del sistema de negociació col·lectiva i que, sempre segons el govern, són "l'estructura de la negociació col·lectiva i la concurrència de convenis col·lectius; les noves regles sobre el contingut i vigència dels convenis col·lectius i, en tercer lloc, una millor i més completa definició dels subjectes que han de negociar els convenis i de les regles de legitimació en cada cas, segons l'àmbit que es tracti".

Ara toca esperar a la presentació i debat del RDL al Congrés per conèixer quin serà el parer dels diferents grups parlamentaris i si el govern aconsegueix la seva convalidació i posterior tramitació, ja ho ha anunciat en aquests termes, com projecte de llei. El meu semblar, que passarà la prova del nou d'aquí a uns dies, és que després de dures crítiques per part de tots els grups parlamentaris i amb diferents arguments, amb la lògica excepció del grup socialista, s'aprovarà la convalidació i tramitació parlamentària com a projecte de llei.

Enllaços recomanats: Premis cinema