Tot és molt confús

«Cap persona del carrer coneix la legislació laboral, però totes les persones del carrer treballen o aspiren a treballar»

 09:22  

JUAN JOSÉ MILLÁS Joan Rosell, president de la patronal CEOE, és un constructor de frases. Aquí en ve una: "Els empresaris tenen pànic a contractar". Aquí en ve una altra: "M'agrada la música de la reforma laboral". No sabem com és aquesta música, que només sent ell, però a jutjar pel que en sabem de la lletra, deu ser molt semblant a la dels càntics espirituals, és a dir, la que utilitzaven per treballar els esclaus negres de Nord-amèrica. La música que Joan Rosell sent (i que no sembla una al·lucinació auditiva) és doncs una work song d'aquelles amb les quals s'alleujava la monotonia i la duresa de l'esforç físic que significava picar pedres amb grillons.

Cap persona del carrer coneix la legislació laboral, però totes les persones del carrer treballen o aspiren a treballar. Qui hagi telefonat a una ETT a la recerca de feina sabrà que hi ha més modalitats de contracte laboral que postures al Kama-Sutra. Hi ha contractes de tres hores, de dues, d'una, fins i tot de cap. Hi ha contractes de dissabte i diumenge, de dilluns a la tarda, de dimecres al matí. No coneixem la legislació laboral, en efecte, però estem envoltats de gent que treballa o aspira a treballar. Tenim fills i nebots en atur o amb feines escombraria. Sabem que hi ha persones disposades a deixar-se utilitzar en condicions de càntic espiritual negre. Si els empresaris tenen pànic a contractar, els treballadors tenen horror a no ser contractats. Un mileurista, que fa a penes tres o quatre anys era un pària, en l'actualitat és un privilegiat. Vol dir-se que la classe mitjana, argamassa que articula els diferents sectors socials, s'està aprimant d'una manera alarmant.

No coneixem la legislació laboral, però portem molts anys guanyant-nos la vida i tenim família que aspira a guanyar-se-la. Per això mateix, perquè ens sobra experiència, ens costa imaginar una legislació laboral més flexible que aquella amb la qual ara ens contracten i ens descontracten, ens demanen i ens acomiaden. De fet, molts d'aquests contractes són autèntic paper mullat. Tampoc coneixem, per cert, les normes del parxís, però sabem jugar al parxís, i bé. De manera que tot això de la reforma és molt confús.

Enllaços recomanats: Premis cinema