L'espectacle que es va viure la setmana passada al Parc de la Ciutadella de Barcelona va ser del tot vergonyós. En qualsevol país les escenes viscudes haurien suposat el cessament immediat del responsable del servei d'interior. Però ja sabem que a Catalunya es roman en un oasi en el qual generalment mai no passa res. És lamentable veure com diputats del Parlament de Catalunya i exmembres del govern de la Generalitat són perseguits per un grup que a més d'indignats són autèntics gamberros. Les imatges que van oferir les televisions van representar una vegada més una gran pèrdua del prestigi de Catalunya, ja sigui a l'Estat espanyol o en els països veïns. Per sort, Artur Mas va esgrimir un discurs excel.lent que anava molt més enllà de l'incident provocat per uns quants cafres, en paraules del mateix president.
Però els esdeveniments viscuts a Barcelona ens haurien de fer reflexionar i a la vegada demanar responsabilitats polítiques per l'afer. Al pas que va Felip Puig farà bo Saura. Estem d'acord que ser el responsable dels Mossos d'Esquadra no és una tasca fàcil, però hom no pot entendre com abans d'una sessió plenària del Parlament no es prenen mesures per evitar situacions tan patètiques com les que van viure els representants del poble.
Puig ja va ser criticat pel desallotjament de la plaça de Catalunya per part de molta gent, però que els nostres diputats siguin ridiculitzats i amenaçats per uns quants desaprensius, això ja passa de mida. Contemplar com el president o la senyora De Gispert arribaven en helicòpter al Parlament indigna molts ciutadans que veuen com se'ls apliquen retallades a tort i a dret, mentre els dirigents del país arriben en helicòpter a treballar i altres no fan la seva feina, que és vetllar per l'ordre públic.
Tot plegat és kafkià. Si ja el desprestigi de la classe política és alarmant, esdeveniments com els de la propassada setmana no hi ajuden gens. Mai no havíem vist les rialles de polítics dintre dels cotxes policials com si fossin uns herois, mentre els més agosarats no podien travessar el Parc de la Ciutadella i vivien un episodi que passarà a la història negra del Parlament.
Mentrestant, aquí no passa res. Ni cessaments ni dimissions. I tot igual. Mentre el govern no veu cap responsabilitat en les agressions als diputats, l'oposició continua perduda a la recerca de nous lideratges, amanits amb els problemes interns.
Mas deia en campanya que gaudiria del govern dels millors, però possiblement ni el va trobar ni va tenir oportunitat de confeccionar-lo. De moment, fa aigües per tots costats, llevat de la presidència. Hom té la impressió que Mas es veu obligat contínuament a esmenar les errades dels seus consellers. Viurem un parell d'anys de retallades fins que s'albirin les properes eleccions quan llavors tindrem ja els noms dels salvadors de la pàtria, però potser caldria reflexionar sobre el desprestigi de Catalunya en aquests darrers temps. I amb això no s'hauria de jugar. La setmana passada el nostre país va viure un ridicul espantós i el seu president n'ha de treure lliçons, peti qui peti i caigui qui caigui.
