«Retallada» és un mot que darrerament sentim i llegim molt. I, d'una manera o altra, ens en sentim afectats tot i que no tothom pensa en el mateix i, en conseqüència, a vegades usem o interpretem aquesta paraula de manera poc precisa. Quan ens redueixen el sou o quan una empresa aprofita la crisi com a pretext per reduir la plantilla, tot i tenir beneficis substancials, efectivament s'està retallant en la més nefasta de les interpretacions que té la paraula (verb). Però quan es prenen mesures per eliminar despeses innecessàries en una entitat (sigui pública o privada), crec que fóra més apropiat parlar de "millora del rendiment".

Des de fa un temps, tenim el galliner universitari esvalotat. El de la Universitat de Girona i el de les altres universitats del país. Tenim raons per estar preocupats; però si mirem enrere, hi ha qüestions que no ens haurien de sorprendre, potser vivíem massa be. No sé en quina mesura i forma el que passa a les universitats passa en altres àmbits. És per això que agafo el sistema universitari en què treballo des de 1981 i la UdG, que és la meva universitat des de 1993.

La nostra universitat va viure unes etapes de creixement i optimisme no sempre ben gestionades. La primera va ser a partir de 1982 (la UdG encara no existia), quan el PSOE va accedir al poder a Madrid i la segona a partir de 1992, quan van començar a aparèixer una pila d'universitats; a Catalunya en particular, les anomenades universitats perifèriques (Rovira i Virgili, Lleida i Girona). En aquesta segona etapa, el creixement va ser en molts casos desmesurat i no prou ben pensat ni gestionat. Resultat, cadascú en la seva mesura va cometre errors que s'haurien pogut preveure. Un creixement massa ràpid té sovint males conseqüències; especialment si es construeix una estructura massa rígida. Això a la universitat és equivalent a un excés de funcionarització i uns sindicats que no sempre tenen prou en compte que els ciutadans esperen que amb els seus impostos es financi una universitat (i altres serveis públics) de qualitat. Ara el país passa per un moment difícil, agreujat a Catalunya per la contínua espoliació del nostre país. El Govern de la Generalitat s'ha negat a fer la gara-gara a Madrid negant-se a maquillar els seus pressupostos. Haguem votat o no aquest govern, aquesta és una mesura seriosa que ens permet saber on som de veritat i deixar de viure en una il·lusió de benestar. En conseqüència, tots ens hem d'estrènyer el cinturó (sense deixar de reclamar a Espanya el que ens correspon) per poder tirar endavant.

A la UdG, com en altres universitats, ni alumnat, ni professorat ni personal d'administració i serveis, en el seu conjunt, rendeix al nivell que hauria de fer-ho. Alerta, torneu-ho a llegir bé. No dic que tots i cadascú de nosaltres no complim amb les nostres obligacions. Afirmo que la mitjana del rendiment no és prou bona. I la culpa no és només dels equips de govern que hem tingut des de 1992 únicament, sinó de tot el col·lectiu universitari que veiem com companys i companyes nostres no compleixen i, al més pur estil castrense de "camaraderia", no fem res, o ben poc, per arreglar-ho. Denunciar-ho, sí. No cal aquí donar exemples que ho demostrin, tots els qui som a la universitat ho sabem i qui amb els seus impostos ens paga també té dret a saber-ho així com té dret a saber que molts, una majoria, dels qui treballem a la universitat no només compleixen amb les seves obligacions sinó que sovint donen més a la institució, i per tant a la societat, del que el seu sou justifica.

L'objectiu d'aquesta reflexió, encertada o no, és el de demanar als membres de la comunitat universitària i a la societat gironina en general que no carreguin sobre les espatlles de l'equip de govern tota la responsabilitat dels problemes que ells estan intentant resoldre sinó que cadascú faci una mica més d'autocrítica començant pels equips de govern precedents i seguint per tots i cadascun de nosaltres. És per això que penso que ara és moment de fer costat a la nostra rectora i el nostre gerent amb els seus equips per poder tirar endavant. Penso que més que retallar el que estan fent és intentar millorar el rendiment de la nostra universitat en base als recursos que el Govern del país ens ha assignat. Exigim més recursos, sí (especialment de Madrid); però ajudem als qui governen la nostra universitat a intentar que sobrevisqui amb dignitat.