Quan un emigrant aterra en un domini lingüístic diferent al seu, sol aprendre amb facilitat els renecs i els improperis de la població nadiua. D'aquí es pot inferir que conèixer els insults resulta essencial per anar fent la viu-viu dins la societat d'acollida.

Malgrat la nostra tendència a l'insult curt i efectiu, la saviesa popular de vegades s'esplaia en expressions llargues i refistolades, perfectes a l'hora de manifestar una emprenyada profunda. "Mecasum la pell d'anar a cavall!" és un dels meus renecs preferits. Per què? Perquè sembla nascut a la gola rasposa del capità Haddock, el gran personatge d'Hergé.

Haddock és un renegaire cum laude, un malabarista dels vituperis. M'imagino que la ingesta compulsiva de Loch Lomond té força a veure amb la seva creativitat. Si l'home hagués canviat el whisky escocès per càpsules de Fisherman's Friend, bé, potser mai no hauria passat del rústec "Casum l'olla!".

El pare dels insults impossibles del nostre llop de mar va ser l'escriptor Joaquim Ventalló, traductor dels còmics de Tintín al català. Ventalló va il·lustrar el mal geni del capità amb foguerades tan rampelludes (i dignes de Lewis Carroll) com "Nyèbits de catracòlics del mal rellamp!".

Qui vulgui navegar sense traves per l'oceà d'insults de l'almirall Haddock, podrà fer-ho, des d'ara, en companyia del llibre Llamp de llamp de rellamp de contra-rellamp! Aquest quadern de bitàcola inaudit recull 800 paraules i expressions ventallonianes, repuntejades per textos d'Eulàlia Ventalló, Salvador Garcia-Arbós, Pau Vinyes i August Rafanell. Un llibre que pot ser el manual d'estirabots perfecte per verbalitzar la nostra indignació a cada cantonada.