Tinc com una sensació de caos dins el meu cervell", m'explicava un noi de vint anys la setmana passada. I atribuïa les oscil·lacions del seu estat anímic a la situació d'estrès d'uns estudis feixucs, d'uns exàmens mal preparats, d'una relació afectiva que trontollava, d'una manca d'independència econòmica..., i hi afegia un llarg etcètera. "Intento trobar la pau, deia, fumant un parell o tres de porros cada dia...". Una activitat que practica, em va confessar, des de feia uns cinc anys. "Sort en tinc de la maria!".

El mite dels efectes tranquil·litzants del cànnabis segueix present en molts adolescents i joves. És cert que té un efecte ansiolític, però molts adolescents i joves desconeixen quin és l'abast d'aquesta substància en el cervell. Manca informació contrastada i ben argumentada. Els missatges dels adults, sovint, rellisquen i no penetren. Preval allò que han sentit a dir de part d'altres col·legues. Els adults ..., ves, què han de dir? Qualsevol consell pot ser interpretat des d'una suposada coacció a la seva llibertat.

Aquest mes s'ha presentat un interessant treball en què s'estudien els efectes del cànnabis en el cervell a partir de neuroimatges. És a dir, s'ha aconseguit visualitzar, amb tècniques moleculars aplicades a les imatges de l'escàner, quines són les alteracions concretes que el consum de porros causa en les neurones.

S'ha vist com el tetrahidrocannabinol (THC), que és la substància activa del cànnabis, anul·la directament la funció d'uns receptors neuronals, anomenats CB1, i que estan presents en tot el sistema nerviós central. La conseqüència és la manca de concentració, la dificultat per coordinar el moviment, l'alteració en la percepció del plaer, la tolerància al dolor, la capacitat de memòria i la sensació de gana. Aquesta alteració, de mica en mica, va reduint la qualitat de vida i la voluntat del consumidor. La situació de dependència es va creant de manera somorta, imperceptible.

Els estudis presentats mostren com, fumant diàriament marihuana, al cap de quatre setmanes s'havia reduït l'activitat en un 20% d'aquests receptors neuronals. Però s'ha pogut mostrar també una dada important i esperançadora: després d'un mes d'abstinència de la droga, hi havia una notable recuperació de l'activitat cerebral en aquestes zones que havien quedat danyades. Per tant, els efectes adversos del consum crònic de cànnabis són reversibles. S'obren, per tant, moltes portes al tractament efectiu dels efectes secundaris greus causats pel consum de marihuana. Només cal, això sí, reconèixer la realitat del procés addictiu i demanar ajut.