sant joan

Sant Joan, bon Sant.

Dita popular

oan, John, Jean, Giovanni, Juan, Ivan, Johannes: amb els derivats femenins i els corresponents diminutius i augmentatius de rigor: Jan, Nan, Joanet, Joanot, Joanàs, Joanarro. Per molts anys!

Al far west sempre hi trobem un John; i de les estepes russes, sorgeix l'Ivan el Terrible. Mentre Joana d'Arc esponja els cors francesos nosaltres ens conformem amb en "Jan petit com balla", en Joan de l'ós o els "Sis Joans" de Carles Riba. De l'Altiplà ens ve Don Juan Tenorio; i del Nord d'Europa els entranyables "Hansel und Gretel".

Real o fictici, sant Joan va sempre més enllà. Fins i tot de solsticis i equinoccis; d'herbes aromàtiques i de focs d'artifici. "Ja tenim aquí en Joan de França!", es diu humorísticament a Tarragona quan bufa la tramuntana. El Patró de la catedral de Perpinyà, ho és també d'Alacant i de Ciutadella amb desfilades cavalleresques, evocació dels Cavallers de Sant Joan de Malta. Festa cristiana amb reminiscències clàssiques. Festa mediterrània amb regust ancestral.

Del Pirineu sorgeixen constantment nous fallaires que escampen als quatre vents la torxa de la llibertat. Amb els imperatius de rigor. Ressorgeixen cada any de les congestes del Canigó per recordar-nos a tots -som tan distrets! - que la Flama de la llengua catalana subsisteix. I que cadascun de nosaltres n'és una guspira.

Avui és Sant Joan. Joan el Baptista, vestit amb pell de camell i sandàlies de cuiro. I paraula colpidora. No podia ser altrament. ¿No és el Joan bíblic el qui sorgeix de l'eixarreït desert per batejar amb aigua? Aquell Joan d'austeritat misteriosa, amb el pas dels segles, s'ageganta. El darrer profeta del Vell Testament és "un bon jan".