Per anar a casa de la meva mare en metro he de fer transbord a l'estació de Ventas. L'altre dia, esgotat per una nit d'insomni alcohòlic, em vaig adormir poc després d'entrar en el vagó, en tot cas abans de Ventas. Quan em vaig despertar era no obstant això a Retiro, la meva estació de destí. Vol dir que vaig fer el transbord en somnis. Com tot succés inexplicable, em va perseguir durant tot el dia, fins i tot durant tota la setmana. Vaig arribar a elaborar una hipòtesi segons la qual el metro és en realitat (en realitat?) una fantasia al·lucinògena. Significa que quan baixes deu esglaons en direcció a les profunditats respires una droga que té per objectiu fer-te creure que viatges. Però el tren no es mou, es mou el teu cap.
No fa gaire, vaig ser en un museu que reproduïa una mina de carbó. Arribat al vestíbul, entraves en un ascensor on durant diversos minuts d'angoixa et precipitaves cap al centre de la terra. La caixa, al vibrar, produïa en el ventre una sensació de caiguda que despertava els sentiments claustrofòbics dels quals tots, amb més o menys intensitat, som portadors. Finalment, sorties a una galeria angosta en la qual et mostraven les penalitats d'una jornada laboral minera. Lògicament, efectuaves aterrit la visita, imaginant què passaria si es desprengués de sobte sobre el teu cap, i les de la resta dels turistes, una petita porció de les tones de terra que ens cobrien. A mesura que avançaves, et faltava la respiració. Tres o quatre persones del grup van demanar ser rescatades i conduïdes com més aviat millor a la superfície, jo entre elles.
L'increïble era que ens trobàvem a la superfície. El viatge de l'ascensor havia estat fals. Entraves en una caixa de fusta, sí, i la maquinària es posava en moviment sense moure's gairebé del lloc. El teu cos a penes havia canviat de nivell, però el teu cap sí. Com que el que mana és el cap, quan s'obrien de nou les portes creies trobar-te a 500 metres de profunditat, mig quilòmetre. Mig quilòmetre de terra sobre tu és molta terra, més de la que cal per enterrar-te viu. I si els transbords que efectuo en el metro des de fa anys han estat el producte d'una al·lucinació d'aquest tipus?
