Cartes

josep m. puig solà. torroella de montgrí.

Dijous es va tornar a produir un greu accident a l´empalme. Així és com denominem els d´aquí la cruïlla de la carretera Torroella-Sant Jordi amb la provinent de Bellcaire. Hi havia ambulàncies, cotxes de bombers, Mossos i helicòpter. Fa exactament 4 anys, el que firma va enviar diversos correus a l´aleshores conseller d´Obres Públiques indicant que se solucionava malament l´encreuament, que el que calia era la clàssica rotonda, que l´actuació que s´estava fent era desfasada i s´estava eliminant d´altres llocs, que provocaria retencions als provinents de Bellcaire i greu risc d´accident al crear-se dubtes a la cruïlla. Em va arribar a dir si m´incomodava haver-me d´esperar una mica (?), que el que es feia era el millor.

I és que és així de cregut i prepotent. L´he seguit per desgràcia tota la vida, perquè ha sigut omnipresent a Girona i més tard al govern de la Generalitat, i és un autèntic cregut, posseïdor de la veritat. Només havíeu de seguir la polèmica de la carretera Verges-Figueres: estava en possessió de la raó. Així li haurem de portar les medalles per haver aconseguit la carretera més cara i lenta per desplaçar-se a Figueres, plena de revolts i amb dificultat per als avançaments, quan fa molt temps ja es va descobrir que la distància més curta entre dos punts és la línia recta.

D´aquestes polèmiques en saben prou els de Mont-ras, als quals, des de la distància, l´aleshores conseller ja els va donar lliçons.

Mira, Sr. Joaquim Nadal: jo crec que t´ha arribat l´hora de plegar perquè estem farts de la teva prepotència i perquè existeix la política sense tu. Però abans, demana perdó a tots els contribuents pel mal ús que has fet dels seus impostos. I especialment, avui, a aquests pobres accidentats que encara es deuen estar preguntant qui és el responsable d´aquest nyap convertit en cruïlla. Publica una carta, i digues ben clar i fort, que has estat tu, Joaquim Nadal, un dels caps més il·lustres de Girona, que vares venir aquí a donar lliçons, una vegada més, de com s´havien de fer les coses.

I a qui correspongui, que modifiqui d´una vegada aquest encreuament i el planifiqui amb rotonda i eviti d´una vegada aquesta sagnia.

Polítics i política municipal

Dolors Cabratosa i Teixidor. Salt.

Polítics. 1) Campanya electoral: somriures d´orella a orella... 2) «Gran Festival de les Urnes» (sóc del parer que un ús més directe de les noves tecnologies, fomentaria la participació). 3) Cerimònia de nomenaments, amb dualitat de refrigeris inclosa: popular i VIP. L´endemà: «els uns» fan les primeres i esperançades declaracions d´intencions, i «els altres» ens volen fer viure l´espectacle d´una aferrissada cursa per destronar, o no, l´edil legalment establert. I tot d´una... apareix, en el complex univers de la política, un cobdiciós ens: Diputació, amb tots els seus diners i sense cobrar-nos impostos. Llavors, en els mitjans, comença la licitació d´una sorprenent subhasta que volatilitza el nostre alcalde (?!). I la vila decandeix...

Esmaperduts, no desesperem, aferrats al nostre gran poeta Salvador Espriu: «... ens alcem tots en encesa espera, el meu poble i jo» i continuem cantant amb en Lluís Llach: «No és això companys, no és això; ens diran que ara cal esperar... és l´espera dels que no ens aturarem fins que no calgui dir: no és això.» Perquè la nostra vila mereix una atenció preferent per haver estat «acollidora» i que no ha mirat ni estils de races, ni ètnies ni colors.

Una saltenca que entén d´indignació i creu que una altra política municipal és possible.

Depuració d´aigua

Màrius Viella. La Bisbal d´Empordà.

Així encapçala l´article el Diari de Girona: «Brussel·les denuncia quatre pobles per no depurar l´aigua. Banyoles, Figueres, la Bisbal d´Empordà i Cornellà del Terri podrien ser multats per la justícia europea».

Tres cops al dia, els meus dos gossets, m´obliguen portar-los a passejar, i normalment ho faig a peu del Daró, just on la depuradora lliura les aigües, que suposadament haurien d´haver sigut depurades; d´aquesta instal·lació, en conec dues sortides d´aigua, una que és visible (per la depurada), i l´altra camuflada entre les pedres de contenció, que massa sovint es fa servir per evacuar les aigües que no han passat per cap tractament, visible per la seva solidesa i per la seva negror, com es pot comprovar a la llera del riu en aquest sector; tinc comprovat i experimentat que quan el temps amenaça pluja és quan més s´aprofita per deixar anar les aigües sense tractar.

Jo no sé si la responsabilitat de la depuració és de l´ACA o de l´ajuntament de la Bisbal d´Empordà, però sigui de qui sigui, el problema l´haurem de pagar els ciutadans, que una vegada més es demostra que el sistema no funciona, perquè la monopolització dels serveis, s´ha aprofitat per inflar les despeses, buidant els calaixos i deixant els problemes per als contribuents, limitant els ajuntaments d´intentar cercar solucions que, també val a dir, no sempre deu ser fàcil, raó per no tenir interès a involucrar-se en el problema.