o tot són males notícies. Facebook va perdre el mes passat cent mil subscriptors al Regne Unit, sis milions als Estats Units i un milió i mig al Canadà, en aquest país sobre una població de 33 milions escassos. Potser els aïllats canadencs han descobert que és més amè dialogar amb els rens que amb éssers humans belgues o letons. El retorn de la racionalitat a Occident es compensa amb l'aparició de dotze milions d'usuaris de la xarxa social, en països com Indonèsia. Aquest corriment permetrà mantenir un apassionant fòrum amb balinesos, sobre la crisi dels cogombres espanyols.
Facebook va prosperar sota la hipòtesi que la nostra ànima bessona viu a Oklahoma, que podíem obligar les nostres amistats a contemplar per obligació les nostres indefensables fotos de viatges, i que tenia sentit recuperar el xicot que vas abandonar fa tres dècades per la seva fixació amb la tristesa de Leonard Cohen, ara que el teu ex té la mateixa edat que el cantautor.
A la pel·lícula La red social queda clar que el sociòpata Mark Zuckerberg va inventar Facebook per venjar-se de les éssers humanes que el rebutjaven. Ha arribat l'hora de la revenja, i les masses d'adeptes comencen a migrar perquè demanden mitjans de comunicació més propers si és possible a la Santa Inquisició.
Fins i tot les persones que mai han tingut Facebook s'han atipat de la seva dictadura. No obstant això, l'enfonsament d'aquest mercat global de vulgaritats cursa amb efectes secundaris contaminants. La xarxa funciona com un excel·lent embornal virtual. Havia concentrat en una sola direcció totes les persones sense res interessant per dir. Aquesta polarització alliberava els espais creatius, apuntant fins i tot a un renéixer de la literatura. Trencades les comportes, els fanàtics de torturar els altres amb les seves peripècies s'abraonaran sobre els que es van mantenir aliens a la seva enganxosa extroversió. I els desencantats passen a ser més aviciats, després de descobrir que els éssers humans són homogèniament avorrits en tot el planeta.
