Esports

Les catifes de corpus

 
Les catifes de corpus
Les catifes de corpus  

"Més endavant s'establí el costum d'ornar balcons i finestres amb domassos o simplement amb
el més nou, presentable o luxós dels cobrellits de cada casa"

ENRIC MIRAMBELL I BELLOC La celebració de la festa de Corpus a Girona està documentada des de l'any 1320. I des d'aquella llunyana data s'ha mantingut fins als nostres dies, amb algunes variacions, no en el que és essencial, però sí pel que afecta a qüestions de detall, i aspectes complementaris. Potser la variant que s'ha notat més en aquests darrers temps és el canvi del dijous tradicional, pel diumenge. Ja no té vigència aquell adagi que encara que fos en castellà, tenia plena validesa a casa nostra: "Tres jueves hay en el año que relucen más que el sol, Jueves Santo, Corpus Christi y el dia de la Ascensión". D'aquestes tres festes, dues s'han traslladat al diumenge següent i la tercera ha deixat de ser dia festiu. Aquest canvi de data ha influït bastant en la celebració, però no ha estat només això. S'han fet notar també les notables transformacions de la nostra societat, com també les reformes en la Litúrgia, derivades del Concili Vaticà II. Entre les quals la supressió de la vuitada que facilitava la celebració de les processons parroquials de Sant Feliu i del Mercadal, com també la que recorria l'entorn de la Catedral com a conclusió d'aquells vuit dies dedicats per honorar d'una manera especial el Sagrament de l'Eucaristia. També ha variat i molt l'itinerari de la processó. Però això és inevitable. No ens podem imaginar en les circumstàncies actuals el pas de la Processó de Corpus per la Rambla. Algú podria argumentar que bé hi passa la de Setmana Santa. És veritat, però entre una i altra processó hi ha diferències fonamentals. També un entusiasta de les tradicions adduïa que la Custòdia havia estat construïda per ostentar el Santíssim pels carrers principals de la ciutat. També és veritat; però en el segle XV, no pas avui. L'itinerari que se segueix actualment ha estat molt ben trobat, ja que recorre un espai públic que no desdiu d'una manifestació religiosa d'aquest caràcter. I el trasllat des de la Catedral a Sant Feliu té una significació molt adient. Però encara en l'itinerari hi ha un detall que no resulta massa apropiat a la naturalesa de la celebració.
Quan es va introduir a casa nostra aquesta festa i fins segles més tard, no estava establert el servei públic de neteja dels carrers de la ciutat. Eren els mateixos ciutadans que, si ho creien oportú, o si els animava l'esperit de ciutadania, netejaven el carrer del davant de les respectives cases. Però no eren pas tots, ni la majoria els que tenien aquest lloable costum. Molts carrers, no només de la perifèria, sinó del mateix centre urbà, no excel·lien pas per la seva bona presentació. Quan havia de visitar la ciutat algun personatge destacat, especialment en les visites reials, i també en les festivitats amb transcendència al carrer com ho era la del Corpus, el govern municipal exhortava els veïns a tenir cura de la pulcritud i bona presentació del carrer. Així, uns dies abans de la diada de Corpus el nunci o pregoner municipal recorria els carrers per on havia de passar la processó, i a cada cantonada es parava per llegir, previ toc de trompeta, el ban pel qual s'invitava els ciutadans a participar en la celebració i a mantenir neta i endreçada la parcel·la de via pública del davant del respectiu domicili. En conseqüència, en vigílies de la festivitat es podia veure molta activitat als carrers de l'itinerari que seguiria la processó, els veïns dels quals s'afanyaven a complir el ban municipal, una mica per obligació, però també força per donar prova del seu bon gust, i també amb una certa rivalitat per presentar el seu espai més pulcre que el del veí. Alguns per pròpia iniciativa col·locaven testos amb flors o plantes a la porta de llur casa.
Més endavant s'establí el costum d'ornar balcons i finestres amb domassos o simplement amb el més nou, presentable o luxós dels cobrellits de cada casa. No recordo pas que abans de la nostra guerra hi hagués costum de confeccionar catifes florals als carrers. Però sí, domassos i cobrellits als balcons, i testos amb flors davant d'alguns edificis, especialment en les processons de Sant Feliu i especialment del Mercadal, que tenien un caràcter més popular que la de la Catedral, que sempre havia estat més protocol·lària. També en aquestes dues processons parroquials hi assistien nenes que aquell any havien celebrat la primera comunió. Totes portaven un ram de flors o simplement un lliri.
Alguns dels anys entre el 1931 i el 1936 les processons no sortiren al carrer, però se celebraven en l'interior dels respectius temples. Recordo com en la celebració de la processó del Mercadal per l'interior del temple, en cada capella lateral s'hi disposà una catifa de flors. Hi havia persones o famílies que tenien cura de cada capella. Du?rant tot l'any i amb una dedicació especial en les festivitats destacades. Un any, la senyora que cuidava de la capella de Sant Francesc del temple del Mercadal ens demanà la col·laboració per recollir ginesta per confeccionar la corresponent catifa. Un grup de nois i noies ens encaminàrem a la vesant de llevant del Puig d'en Roca per tornar ben proveïts de ginesta. La carretera tenia molt poc trànsit i es podia fer la caminada sense els perills que ara tindria. La ginesta és la flor típica de Corpus. Ha servit per confeccionar catifes i també era llençada al pas de la processó. Era idoni fer-ho al pas del Santíssim. La ginesta s'acumulava sobre el tàlem augmentant considerablement el seu pes, i sovint els portadors el decantaven per fer-la caure.
Hi ha un precedent de les catifes florals en la que es disposava a la Via Sacra a la Catedral en la festivitat de l'Ascensió. Abans del Concili en tal diada, al migdia, se celebrava una Hora Santa amb gran solemnitat. I era en aquella ocasió que es confeccionava la catifa. Durant molts anys la projectava el ben recordat escultor i mestre de dibuix Joan Carrera. També se n'encarregaren els seminaristes.
Va ser acabada la guerra que s'establí el costum de les catifes de Corpus. Els serveis tècnics de l'Ajuntament confeccionaven una gran catifa davant de la Casa de la Ciutat. Les joves d'Acció Catòlica en feien una altra no menys notable, davant de Casa Carles. Els anys que la processó arribà fins a la plaça Calvet i Rubalcava, els artillers confeccionaven la seva catifa al pont de l'Alferes Huarte, que aleshores era planer i transitable pels vehicles. També en confeccionaven els veïns del carrer de Ciutadans, de les Ballesteries, de la Rambla , Argenteria... Durant tot el matí i fins a mitja tarda tots els carrers del recorregut de la processó es veien molt animats pels que treballaven i pels que s'ho miraven.
Tot i els canvis experimentats encara avui perduren i molt encertadament les catifes de Corpus. Però independentment de quines siguin les formes de celebració, el més important és l'homenatge que cada creient fa en el seu interior al misteri eucarístic que se celebra en aquesta diada.

Enllaços recomanats: Premis cinema