Fòrum Impulsa

 
Fòrum Impulsa
Fòrum Impulsa  

JOAN VILA Aquesta setmana ha estat la setmana de l'emprenedoria a Girona. Dilluns KPMG va presentar l'informe sobre les 100 empreses gironines i dimecres es va realitzar el Fòrum Impulsa. L'èxit d'ambdós actes és indiscutible. El Fòrum va aplegar 1.000 participants, a meitats entre emprenedors sèniors i futurs emprenedors júniors. Jo hi vaig estar acompanyat de dos adolescents. Va ser un dia d'immersió total en la emprenedoria, un acte d'augment de la moral, tot plegat aconseguit amb un nivell d'organització extraordinàriament alt. Podríem dir que la pressió interna de l'auditori, la moral col·lectiva, va començar a nivell del riu Ter, a 100 metres sobre el nivell del mar i va acabar a 2.000 metres. Va ser un acte de catarsi, de reflexió personal, de concentració d'idees, de contacte entre diferents generacions, d'aprenentatge empresarial,... un vertader impuls endavant.
Aquesta mena d'actes m'entusiasmen perquè em posen a mil. Malgrat això, degut a la meva formació d'enginyer, hi trobo a faltar més concreció. Deu ser la diferència entre ser un filòsof o un enginyer, la que necessita passar d'una idea a un projecte. Les conclusions del fòrum a les quals va arribar Alfons Cornella van ser 1-No parlar d'indignats sinó d'in-dignar, de dignificar, de com aconseguir que els més inquiets en el col·legi no siguin estigmatitzats. 2-Mostrar l'emoció de l'emprenedor, que no és una persona dura. Volem parlar d'apassionats. 3-Que milers de professors del país es converteixin en emprenedors educatius. La Fundación Telefónica ja ha iniciat un projecte en aquest sentit. 4-Com ajudar els joves a trobar el nord, mitjançant mentors, dediquem més temps als nostres fills. 5-Com fer que la il·lusió compti en el currículum, de la mateixa forma que hi compta l'aprenentatge.
Escoltant les ponències se'm va ocórrer que podríem aprofitar la sort de tenir el fòrum a Girona per crear un laboratori pilot a la ciutat. Per exemple coordinant els 6 instituts de secundària de Girona per orientar-los en l'empredenoria, fent una assignatura a cada un dels cursos d'ESO, fent concursos de robòtica Lego, de simulació d'empreses entre ells, fent-los visitar empreses del territori, propiciant competicions de brainstorming (pluja d'idees),... Allà mateix ho vaig comentar a un director d'un institut que em va dir que això era missió impossible. Haurem de treballar per passar de la idea a la realitat.
Recordo que quan el 1971 feia el COU experimental a l'institut Vicenç Vives vam fer una nova assignatura de tècniques d'expressió amb la Teresa Juvé. Per primer cop vam veure que la llengua podia ser una altra cosa del que havíem fet fins llavors, que també podia ser un guió de pel·lícula, una anàlisi d'un diari, una exposició i un debat,... en fi, vam veure que la modernitat era diferent del que havíem fet fins aquell moment i ens va entusiasmar. Una cosa així podria passar amb l'emprenedoria als instituts.
A les nostres comarques podem tenir bons referents d'emprenedoria que podríem fer servir d'embrions en aquest laboratori. Penso en empreses innovadores de caire tecnològic com Metalquimia i Comexi, de caire comercial com Miquel Alimentació o Garcia de Pou, del món de l'alimentació com Casademont, El Bulli, El celler de Can Roca, Frit Ravich, Noel, Espuña,...o en emprenedors culturals com en Salvador Sunyer de Temporada Alta. El teixit emprenedor del nostre territori no està malament. Només cal fer-lo servir, posar-lo de referent, fixar-nos en ell.
Un jove m'atura i em demana un consell. Li pregunto a què es pensa dedicar i em respon que a medecina o a ciències biomèdiques. Llavors li demano si sap el que és l'energia potencial, aquella que té l'aigua dalt d'una presa abans de caure. Em respon que sí. Doncs la il·lusió, li comento, és l'energia potencial d'una persona o d'un col·lectiu. L'energia potencial després es transforma en energia cinètica que mou les coses, en treball. Per això, com més energia potencial es pot aconseguir, com més moral i passió per les coses es pot assolir, més treball podrem desenvolupar. Heus aquí el primer input per desenvolupar un projecte. I una vegada ja estiguis treballant en el tema que t'interessa, insisteix, persevera, no et deixis vèncer per les dificultats.
Lluïsa Alemany, professora d'Esade, va insistir en les dificultats que hi ha a Espanya per ser jove emprenedor, en la manca de cultura emprenedora. És missió impossible?, es va preguntar. No. És possible, no és fàcil, va respondre. Avui emprendre no es valora, no s'ensenya, no s'hi dóna suport. Es pot emprendre creant empreses, ONG, grups de teatre... Es pot emprendre en l'esport, en la ciència, en la cuina,... Podem aprendre a emprendre? Podem valorar els que emprenen? La vida és canvi. Les persones i els països canvien. Nosaltres també podem canviar, podem ensenyar a emprendre, valorar emprendre, donar suport als que emprenen. Un projecte per canviar el país.
Un laboratori d'emprenedoria als instituts. Si, serà una bona cosa.

Enllaços recomanats: Premis cinema