o sembla lògic que en els darrers anys hagi caigut un 6% el número d'alumnes a les Universitats Catalanes i, paral·lelament, s'hagi incrementat en un 13% el professorat i en un 24% els administratius.

Són números que, una vegada enunciats per l'Administració, haurien merescut un ruixat d'explicacions, arguments i aclariments de les autoritats universitàries que no hem aconseguit veure enlloc. I ens molesta aquest silenci. Administren diners públics que han de ser despesos amb rigor i prudència. I si és veritat el que diu el govern, explicacions. I si és mentida, refutació.

Les propostes correctores del govern semblen moderades i, alguna, innovadora. Per exemple, que per autoritzar un màster, calgui un mínim de 20 matriculats. Sembla raonable i prudent. Com eliminar estudis que no arribin a un mínim. En realitat, no passaria gaire res: a menys de 100 km podrien matricular-s'hi. Però, la majoria, més que mesures semblen anuncis de bones intencions: acabar amb les oposicions i contractar el 99 % del professorat o exigir major dedicació a la docència. Idees amb les quals sols es pot estar d'acord amb entusiasme, però sempre hi ha el perill que, després de l'anunci i enfront les resistències, es freni i s'abandoni. Propostes així o van acompanyades de calendari i propostes legislatives o perden credibilitat.

A la Universitat hi ha gent que treballa molt i bé. Però n'hi ha que fa trenta anys que parlen dels pronoms febles. I d'allà no els treguis. No pot ser, ?tampoc, duplicar o triplicar places perquè un professor no rutlla. Altrament, les especialitats que condueixen directament a l'atur són abundants i nodrit el professorat. Una cosa és formar bons professionals perquè treballin a altres països on hi ha feina, i l'altra formar erudits per a l'atur. No és bo fer desgraciats.