Els esdeveniments dels últims mesos en relació a la presència de Ryanair a l'aeroport de Girona han convertit aquesta història en un autèntic serial. Ryanair va convertir un aeroport, que l'any 2002 movia mig milió de passatgers, en una infraestructura per la qual, a finals de la dècada, hi passaven gairebé 6 milions de viatgers. Aquesta història d'amor va trencar-se a finals de l'any 2010 quan la línia aèria va decidir entrar a l'aeroport de Barcelona i disminuir el nombre de rutes i freqüències de vol a Girona. Sembla que un cop dins Barcelona, Ryanair ja no considerava suficients les ajudes econòmiques per a seguir operant en aquest aeroport. Recentment, el govern de CiU ha recuperat l'oferta de l'anterior govern del tripartit que contemplava un augment de les contribucions econòmiques a Ryanair. A més a més, es realitzen una sèrie d'oferiments (com uns terrenys per construir un hotel) que pretenen afavorir un comprimís de la companyia amb el territori.

Durant aquest últim mig any, han aparegut opinions confrontades sobre la idoneïtat de les ajudes econòmiques a aquesta línia aèria. Mirem, doncs, de desgranar una mica aquest debat.

La desbandada de Ryanair a Girona ha preocupat de manera compressible al sector turístic. Les raons són de pes. Per una banda, Ryanair és capaç de proporcionar grans quantitats de tràfic (passatgers). Per altra banda, Ryanair no és una línia aèria xàrter, això permet a l'empresari turístic tractar directament amb el client sense dependre dels tour operadors, com abans passava a Girona. Tot i això, un dels problemes de l'aeroport de Girona és que més del 90% del tràfic és de Ryanair, això converteix a l'aeroport i al sector turístic de Girona en captius dels desitjos d'una empresa que es caracteritza per la seva falta de compromís amb el territori i que pren les decisions en base a les fluctuacions del mercat, la seva capacitat d'establir monopolis i les contribucions econòmiques de les institucions locals i regionals.

A més a més, a Girona se li afegeix el problema que Ryanair opera a Barcelona i que, probablement, serà difícil que la companyia deixi aquest aeroport si no es produeix un augment considerable de les taxes, que, avui per avui, no sembla que es contempli. Per què Ryanair ha de voler volar des de Girona quan ho pot fer des de Barcelona per un preu molt baix? Per a aquesta companyia, l'únic incentiu per a volar des de Girona són, doncs, les ajudes econòmiques. D'aquesta manera, el poder de negociació de Ryanair està per sobre del de les institucions locals, el que, en el cas de Girona, ha portat posicions divergents sobre quin ha de ser el límit de les ajudes a la línia aèria.

Aquest, de fet, és un debat que ja havia sorgit amb anterioritat a d'altres aeroports europeus. El problema d'aquest debat és que sovint s'encara d'una manera excessivament dicotòmica i parcial. Determinar quin és el límit acceptable de les ajudes a Ryanair és un debat que va més enllà de l'aeroport i del sector turístic gironí, especialment en un moment en que els recursos són limitats i se n'ha de fer un ús el més eficient possible. En un escenari com aquest, potser, hauríem de preguntar-nos més sobre el model econòmic que volem pel desenvolupament a llarg termini de Catalunya.

Pere Suau Sánchez

Departament de Geografia, Universitat Autònoma de Barcelona