Begur «Lleis a la carta»
Xavier Roca. (Begur/Besalú)
Escric dies després que el senyor Català sigui de nou alcalde de Begur, i faig referència a la seva proclama electoral de resoldre les deficiències molt importants que existeixen a les urbanitzacions del municipi.
Ben cert, fa 20 anys visc en un apartament de Sa Nau Perduda, amb matolls i branques envaint els carrers sense voreres, amb fanals escapçats i cecs, llençant la brossa a un llunyà quilòmetre costerut, fuites d´aigües de pluges descontrolades i un llarg etc. La decisió, doncs, és encertada si no fos una enganyifa i el pretext accelerador d´ingressos. Aquí doncs comença la genial conxorxa de personatges i patums, que enlluernats per l´aparició d´un talentós inversor que compra a preu de deixalla 4 o 5 muntanyes al voltant de Ses Negres, els promet el paradís somniat dels benestants. Això sí: el cost de les infraestructures ha de ser a cost zero. Cap problema respon el consistori, tracte fet! S´engega amb secretisme un projecte faraònic, i el cèlebre P14 ja beneït ens explota a les mans. Amb gran diligència, els alquimistes legislatius configuren un estratègic planell del territori amb dos colors. Un, els afectats pels impostos que caldrà crear, i l´altre les zones blindades de bragueta adinerada, exempts de pagament per prehistòriques lleis d´excepcionalitat. Per un habitatge de 69 metres he de pagar 11.732 euros, i així tots els del primer color, que lògicament hem portat als jutjats l´especulació amb la desconfiança que la raó també tributa i l´amiguisme ens esmicoli.
Vet aquí, doncs, com «la casa de tots» resol les deficiències de les velles urbanitzacions i fomenta barra lliure per les futures, sota una brillant però enganyosa demagògia electoral.
I ara senyors responguin amb les lletanies ja conegudes, ajudaran un cop més a convertir Catalunya en un petit país de decorats i plastilina.
Mor un jurista de gran prestigi
Pere Brunsó i Ayats (Banyoles)
El dia 25 de juny acaba de morir a Madrid «el príncep dels civilistes», un dels juristes de més prestigi mundial, el català excel·lentíssim senyor Joan Berchmans Vallet de Goytisolo. President de la Real Academia de Jurisprudencia y Legislación, académic de número de la Real Academia de Ciencias Morales y Políticas, secretari de l´Instituto de España, membre del Consejo de Estado, va voler deixar-nos, en un veritable testament espiritual, l´obra Reflexions sobre Catalunya. Relligació, interacció i dialèctica en la seva Història i en el seu Dret. Més enlla de La Tradició catalana de J. Torras i Bages, de Notícia de Catalunya de J. Vicens i Vives o de L´esperit de Catalunya de J. Trueta, Vallet ens explica com la relligació, o l´entramat d´un poble, constitueix la forma en què es manifesta la seva solidaritat constitutiva, és a dir, la manera de relligar horitzontalment els homes i les comunitats humanes, de menor a major, mentre que la tradició expressa aquesta solidaritat constitutiva de forma vertical, en continuïtat històrica, d´unes generacions amb les altres.
La història l´escriuen els historiadors, però la fan els juristes. És el cas de Catalunya, «la terra on va néixer la llibertat política», «el bressol de les llibertats polítiques més perfectes que ha conegut la humanitat», en paraules del seu amic, el també prestigiosíssim jurista D. Francisco Elías de Tejada y Spínola, en la seva obra Las ideas políticas de la Cataluña medieval.
Ens va voler honorar amb la seva presència, al cor de la Catalunya Vella, en la visita a Can Pou de Maià de Montcal, la casa natal del Dr. Vicenç Pou, doctor en Leis, rector de la Universitat de Cervera, professor i amic de Jaume Balmes. I, en una altra ocasió, en la festa del veïnat de Can Teixidor de Pedrinyà (Crespià), un inoblidable 6 d´agost, en cantar «els Goigs» a la capella familiar, en honor als patrons del veïnat, Sants Just i Pastor, uns nens d´Alcalà de Henares, màrtirs de la persecució de Dioclecià, emocionat, li varen relliscar unes llàgrimes…
Il·lusions i desencís
Joan Janoher i Sadurní (Vulpellac)
Francament, és preocupant l´anunciat: jo també em sentiria incòmode, per la manera que sembla tenir el Barça, envers les promeses de la seva pedrera. Quin noi format a la Masia ha de creure´s aconseguir alguna possibilitat de fer una llarga carrera esportiva al club; són molts els interrogants que planegen a les ments dels directius, com també dels tècnics. On haurien de valorar i reconèixer les actituds de cadascú.
Hem viscut moltes escenes de joves jugadors que quan aquests podien i de fet ho han aconseguit, pujar al primer equip. Ha estat un suport mediàtic important per ells; formant part de la piràmide professional, per les seves virtuts amb l´esport que tant els agrada, afegint-li el seu sentiment. Però, res queda més lluny del somni preferent, trencant-se en un obrir i tancar d´ulls, totes les seves possibilitats, de ser joves estrelles formats a casa.
Llavors, què poden esperar del moviment del mercat de fitxatges: on les perspectives els són tan negatives.
Quants d´ells estan a la corda fluixa? Esperant el que decidirà la junta, envers els valors del planter. Aquests poden ser una moneda de canvi, dintre el llistat de joves promeses com: Bojan, Jeffren, Miño, Thiago i Montoya. Desmuntant un ordinograma de talents, que tan bones perspectives i sensacions havien assolit per fer una gran plantilla.
Si ha de ser aquest el seu destí? Poca credibilitat guanyarem, envers els valors de la Masia; llavors sí que es generarà una manca d´il·lusió i desencís total.
I ara què, Sr. Roqueta?
Josep Ruiz García (Santa Coloma de Farners)
Per fi ha aconseguit tocar cuixa com es diu en llenguatge casolà. Per la governabilitat de Santa Coloma , ha fet tot el contrari del que predicava.
Qui hi ha darrere del PSC que mana tant? Jo ja ho sé i vostè també. El que potser no sap és la quantitat de «marrons» que té pendents aquest el Sr. Solà, al qual vostè amb el seu vot ha fet alcalde de Santa Coloma per quatre anys més.
Com deia hi ha una sèrie de «marrons» que m´agradaria, suposo que a la majoria de conciutadans també, saber com pensa resoldre´ls amb el seu soci convergent.
Digui Sr. Roqueta com pensa resoldre el tema del deute milionari dels terrenys del poliesportiu i la piscina coberta? És que fa dotze anys que corre aquesta indignitat i no en sabem res com pensa liquidar-ho el Sr. Solà.
Un altre tema que no pot esperar més sense que ens caigui la cara de vergonya és l´inacabat carrer Palamós. Ja sap que hi ha diverses famílies que viuen en els pisos que només tenen mig carrer urbanitzat i que en cas de sinistre hi hauria problemes per entrar i sortir? Si passa alguna desgràcia qui en serà responsable, Sr. Roqueta?
I la bomba de rellotgeria que és la piscina coberta que és de gran utilitat pública per a qui ho pot pagar però que els més de quatre milions d´euros que hi ha pendents d´amortitzar poden caure com una llosa sobre les finances municipals. M´agradaria i ens agradaria saber què en pensa, el Sr. Roqueta.
I la famosa Casa de la Paraula , obra pòstuma del Sr. Solà, Sr. Roqueta, podrem saber algun dia per la seva boca el que ha costat realment ? I una altra pregunta, on han anat a parar les valuosíssimes peces modernistes que es varen desmuntar i que ningú, ni l´alcalde ni la regidora de cultura, no ha volgut mai explicar el seu destí ?
Què pensa, fer sr. Roqueta?
Són només una mostra de les mil preguntes que esperen resposta d´un ajuntament que hauria de ser transparent i sense taps ni embuts. Respongui si pot, Sr. Roqueta.
