Classes de català. Entre 15 i 20 alumnes. Grup d'iniciació. Avui toca la lliçó de les paraules que comencen amb la lletra M. Cadascú llegeix una paraula.

La Fàtima va un xic enrere respecte als altres alumnes. Li costa una mica de seguir, ben segur. Però no cal patir. La seva veïna, abans que li toqui llegir, li diu ben dita a cau d'orella la paraula que li pertocarà de dir. Ho fa discretament, per tal que el professor no se n'assabenti. I us asseguro que el professor, que és qui fa aquest escrit, no se n'assabenta! Mira cap a un altre costat. Així la Fàtima en surt airosa i la companya pot continuar exercint la solidaritat.

En pocs mesos hem fet camí en el coneixement del català. Ja sabem quan una paraula és singular o plural. El professor escriu paraules en plural a la pissarra. Sent la veu d'un alumne que crida: senyor professor hi una paraula que li falta la "s" final. I l'assenyala. El professor li reconeix que té raó i afegeix la "s" pertinent a la paraula. L'alumne somriu satisfet.

El professor sol arribar abans d'hora a la classe. Un dia troba una alumna que també hi ha vingut abans d'hora. El profe aprofita l'avinentesa per parlar-hi i li pregunta com li van les coses. L'alumna es desfoga. I li explica la immensa soledat en què viu: va venir sola del Marroc fa dos anys i no té cap familiar aquí. Sort encara que viu amb una amiga. Tot i això se sent sola, molt sola. Plora. S'ha pogut desfogar una mica i sentir unes paraules encoratjadores. L'esperança que les coses poden millorar posa fi al seu plor. I continuaran els seus esforços per aprendre català. Parlar-lo l'ajudarà a integrar-se en la societat catalana.

Quan acaba la classe sovint el profe els diu: heu treballat molt i bé! Us felicito! En acomiadar-se diuen: adéu, fins dimecres! I molts i moltes en passar davant el profe tot marxant li diuen: gràcies, professor! I aquest se'n va a casa seva content i feliç. I agraeix en el seu interior l'oportunitat que ha tingut de fer classes de català a emigrants. És tan gratificant...