Un embriac a sota d'un fanal

- Què ha perdut res?

- Les claus de casa!

El vianant s'ajup i comença també a examinar el paviment. Mira a sota dels cotxes aparcats i fins i tot remena una paperera i fica la mà en un embornal, sense èxit. Finalment, pregunta:

- Segur que les ha perdut aquí?

- No; un tros més enllà.

- I per què les busca aquí?

- Perquè hi ha més llum -respon l'embriac amb convicció.

Dimecres passat, un grup dels anomenats "indignats", etiqueta que ja serveix per a massa coses, va increpar l'alcalde de Mollet del Vallès durant gairebé mitja hora mentre caminava pel carrer protegit per policies locals. El motiu: una notícia sobre l'augment del seu sou. Cal força tremp per aguantar aquesta mena d'assetjament i no engegar la política a fer punyetes. És possible i fins i tot probable que la majoria d'assetjadors tinguessin raons per estar indignats, en general: el present és fosc, el futur és incert i aquesta cosa amorfa però ben real que de vegades s'anomena "el sistema" no ofereix les solucions que voldrien. Però convertir l'alcalde en cap d'esquila és actuar com l'embriac del fanal.

Aquell embriac no buscava la resposta allà on, de fet, sabia que probablement es trobava, sinó allà on es veia. Els assetjadors de l'alcalde de Mollet, i de qualsevol altra víctima equivalent, fan el mateix: s'abraonen sobre el que tenen més a l'abast, el que no cal esforçar-se a buscar: l'Ajuntament. No és a causa de la política municipal ni del sou de l'alcalde que el seu futur és negre, però és el que tenen més a mà. D'aquesta manera no solucionen res, però esbraven una mica la seva ràbia i, de passada, etiqueten artificialment un enemic fàcil d'atacar. Segurament hi haurà divertits articulistes que aplaudiran aquesta facècia, i per aquest camí a les properes eleccions ja només s'hi presentaran vividors de la política i aspirants a aprofitat, perfectament impermeables a les mostres de menyspreu.

En altres temps històrics, altres faccions ferotges del molt més ampli moviment dels indignats també es van equivocar d'objectiu i van cremar convents per protestar contra les lleves de la guerra del Marroc i van afusellar capellans per combatre l'alçament franquista. Actituds esbojarrades que van empènyer la majoria cap al costat de les respostes autoritàries. Un minut de glòria per al revolucionari i dècades de submissió per al conjunt del poble. Guardem-nos els elogis de la rauxa per a la creació artística.