La lletra majúscula té la màgia d'augmentar la categoria de la paraula escrita; toqui o no toqui, de posar-la alerta amb puntualitat. Per exemple, un text d'Eugeni d'Ors, sobre un projecte democràtic: "La construcció de la Ciutat es fa al camp de la Solidaritat. La terra eterna d'aquest camp és la socialització de la idea del jo, implicats els uns en els altres; és en aquest moment quan les persones entren en civilitat."
La Ciutat -en aquest cas Catalunya- acaba d'estrenar legislatura municipal. I de moment dos alcaldes sembla que no s'impliquen en la línia d'austeritat marcada per la crisi que és, ara mateix, la cara més visible del que pot exigir la Solidaritat. L'alcalde de Calonge s'augmenta el sou un 41'27 per cent, i l'alcalde de l'Escala se l'apuja un 113 per cent. Aquestes respectives autoritats sembren així una decepció general. L'única reparació acceptable seria desdir-se d'allò anunciat, tot demanant perdó per faltar a la Solidaritat. El greuge queda de cos present, com a testimoni macabre d'una legislatura que en aquests dos pobles no podia començar de pitjor manera.
Per dir-ho suaument, són faltes contra el sentit comú, aquella facultat que ens permet fonamentar pensaments sense caure ni en el dubte ni en la rigidesa; pels catalans el sentit comú és un cosí germà del seny. Sempre, lluny de la rauxa, del rampell. Dol que Calonge i l'Escala hagin saltat a les notícies per aquestes arrogàncies. Volem creure que dels 221 municipis gironins més de dos alcaldes, probablement, no arriben al mateix sou, però es comporten amb discreció elegant i no s'augmenten pas la retribució econòmica. Dos alcaldes, amb decisions no exemplars, ho han fet, i la ciutdania no voldria que fos símbol del que podria continuar, com una provocació del Desencís, amb majúscula destacada.
Però els errors dels dos alcaldes, tot i ser greus en temps de crisi, tenen un punt de defensa, sobre el paper: al·leguen que les associacions de municipis d'aquest país "recomanen" els sous que han de percebre els alcaldes. I aquí hi ha el més inexplicable de la situació, que des de les altures associatives municipals es faci aquest tipus de recomanació, com si la cúpula de l'associacionisme entre municipis catalans tingués els peus posats a un altre planeta. Si és així, pertoca a la més alta autoritat de Catalunya fer baixar del núvol a qui correspongui, per sentit comú, i per coherència amb els plans dissenyats pel Govern.
Desconeixem en el seu detall la quantitat i la qualitat de les necessitats i mancances que tenen els dos pobles esmentats, com a conseqüència de les circumstàncies, però la marxa general del país deixa suposar amb fonament que de problemes realcionats amb l'economia se'n troben a tot arreu. I serà en aquest moment de retallades molt doloroses quan algú haurà de presenciar amb ràbia continguda com unes primeres autoritats municipals trenquen aquell compromís de Solidaritat i es posa en perill la bona civilitat desitjada des dels més purs ideals de la democràcia.
Queda lluny l'acompliment d'aquell inici de càntic, de Salvador Espriu: "Ens mantindrem fidels sempre més al servei d'aquest poble."
Autoritats consistorials, i associacions de municipis catalans, no s'estranyin vostès de que a partir d'ara augmenti el nombre dels indignats.
