El projecte de pressupostos de la Generalitat per al 2011 deixa ben clar que la prioritat aeronàutica del Govern català és Spanair. A l'apartat de "desenvolupament empresarial" de la memòria explicativa, queda palès que "s'assignen (...) cinc milions d'euros per tal d'afavorir la consolidació d'Spanair com a companyia aeronàutica de referència del país com a mitjà per aconseguir convertir Barcelona en un gran hub del sud d'Europa". Aquests cinc milions se sumarien als prop de vuitanta milions de diners públics que ha rebut la companyia presidida per Ferran Soriano, bé amb aportacions directes o mitjançant crèdits. L'aposta del Govern és clara, malgrat que els objectius són incerts. Charles Duncan, vicepresident d'Unitat Airlaines, l'aerolínia més important del món, ha aigualit aquestes pretensions en una entrevista publicada aquesta setmana en un diari barceloní: "Caldrien vint anys perquè el Prat fos un gran hub (...) Barcelona té poques possibilitats de competir amb els grans hubs de Londres, París o Frankfurt". Charles Duncan, que alguna cosa hi deu entendre d'aviació comercial, situava a més Barcelona per sota dels aeroports de Madrid, Copenhagen, Amsterdam i Zuric. L'actual Govern català, amb encert o no, ha decidit apostar per Spanair i l'aeroport de Barcelona i deixar en segon terme Ryanair i els aeroports de Girona i Reus. No és una qüestió de diners. Els ajuts a Ryanair són més barats. Spanair, receptora de més inversió pública que Ryanair, va transportar l'any passat a El Prat menys passatgers que la companyia irlandesa a l'aeroport de Girona. Al final, totes les decisions dels governants són polítiques i estratègiques. Ara, Ryanair ha decidit tancar la seva base de Reus. No s'ha pronunciat sobre la darrera oferta per operar a l'aeroport de Girona, però la dita és clara: "Quan vegis la barba de ton veí pelar, posa la teva a remullar". La Generalitat diu que Ryanair demana més diners. És possible. El mercat aeri ha canviat en els últims sis mesos: combustible més car i més avions a terra. La continuïtat de Ryanair a Girona va començar a trontollar quan el nou Govern català va trencar el preacord. Des d'aleshores, tot són pedaços. Uns atribuiran la responsabilitat a la companyia aèria i altres a la Generalitat, però l'únic cert és que Girona és a punt de perdre un gran motor d'impuls econòmic.