Des de fa mesos s'insisteix que si Catalunya fos independent, no hi hauria retallades. Aquesta convicció alimenta el resultat favorable que el CEO atribueix a un referèndum d'independència. Però és un càlcul imprecís, basat en un malentès.

El gran argument és que el dèficit pressupostari de la Generalitat, origen de les retallades, és unes quantes vegades inferior al dèficit fiscal de Catalunya (la diferència entre el que paga d'impostos i el que li retorna l'Estat). Sense dèficit fiscal no caldria fer anar les tisores en la despesa pública; aquesta és la idea, i sembla correcta si s'aplica una vegada. És a dir: si avui mateix s'aprovés un canvi de lleis que eliminés el dèficit fiscal, amb l'estalvi n'hi hauria de sobres per eixugar el dèficit pressupostari, evitar les retallades i posar-se a fer escoles i hospitals.

Però això només passaria una vegada. Amb el nou nivell d'ingressos, la Generalitat augmentaria també les despeses, que s'estabilitzarien en un nivell superior de l'estat del benestar. Més metges, més mestres, més mossos, més ajudes a la dependència. Aviat tots els diners estarien compromesos, i encara pensaríem que en manquen, quan ens adonéssim que altres països europeus, especialment els nòrdics, estaven millor.

Què passaria si llavors arribés una altra crisi, i amb ella, una nova caiguda en la recaptació d'impostos? De sobte, la Generalitat veuria com els seus ingressos disminueixen. Començaria a acumular dèficit. S'endeutaria per pagar-lo, però si la crisi fos llarga, el deute faria la bola encara més grossa. Arribaria un moment en què hauria de retallar despeses. Retallar, la ?maleïda paraula, també en una Catalunya sense dèficit fiscal.

Tot això, que expliquem com a hipòtesi de futur, ho estaríem explicant com a narració del temps present si Catalunya fos un estat independent des de fa anys. La crisi hauria castigat els ingressos del Govern, i o bé correrien les tisores per ajustar les despeses, o bé estaríem discutint si s'apugen impostos. El fet de no patir dèficit fiscal no és cap vacuna contra les retallades. La prova és que la majoria d'estats europeus, independents i sobirans, les estan aplicant. I en exercici de la seva independent sobirania, Grècia s'ha llançat pel precipici.

Res d'això no resta cap legitimitat als que exigeixen que s'elimini el dèficit fiscal, per la via que sigui: independència, pacte o concert econòmic. Quan has de retallar allò que algú altre ja t'ha retallat abans, et quedes amb una mà al davant i una altra al darrere. Corregir el dèficit pressupostari és doblement dolorós en un país que veu com se li emporten, per no tornar, entre el 8% i el 10% de tot el que produeix.