15 de juliol. L'estiu avança. A tot drap, si hem de fer cas de les estadístiques. Lentament, si observem la realitat. Per què ens enganyen? Qui hi té interès? A l'inici de la temporada, l'associació d'hostaleria de Girona llançava les campanes al vol, parlant d'una plena ocupació hoteleraÉ ha ha ha! Ara com ara, als pobles de la costa, només els caps de setmana. El poder adquisitiu és feble. I el turisme de qualitat, una entelèquia.
15 de juliol. Divendres. Què donarà de si? Esperem que aquest cap de setmana sigui "més calent" que les temperatures d'aquests darrers dies. Aparellats amb les temperatures, poden sorgir -si no anem amb compte- tortículis i estossecs, mals de coll i ronqueres. Sobretot si no es va amb compte amb el "fred estival" buscat per uns i blasmat per altres.
Un servidor forma part d'aquests darrers. L'aire artificial, dit vulgarment "aire condicionat" no m'abelleix. Mens sana in corpore sano. Miro d'evitar-lo sempre que puc. El mal és que tot sovint no me'n puc escapar.
No sé per quins set sous alguns establiments públics ens castiguen, en plena canícula, amb la rígida temperatura de l'hivern. Si llegíssim més sovint la Doctrina Compendiosa del nostre Ramon Llull -dedicada als seus fills Domènec i Magdalena- veuríem que ja al segle XIII, el Doctor Il·luminat donava una regla d'or, tan natural com econòmica: cal acostumar-nos a passar un xic de fred a l'hivern i una mica de calor a l'estiu.
Acabo de sortir d'un d'aquests establiments. Vaig en cos de camisa, com exigeix la temperatura ambient. A dins, el contrast és escandalós. L'aire és glacial. Que voleu que ens refredem? Silenci. La mirada que se'm llança des de l'altra banda del taulell és encara més glacial. Pobre de mi! Es tractava d'una farmàcia.
