Si un sol espanyol pensés que Francisco Camps pagarà els vestits que li va subministrar la trama de Francisco Correa, el president de la Generalitat Valenciana se sentiria personalment ofès. El líder autonòmic i presumpte corrupte no va basar la seva defensa en la innocència, sinó en la impunitat. Refugiat la setmana passada a Brussel·les mentre es decidia el seu destí penal, el polític valencià va insistir que "l'important avui és la situació econòmica". Segons Rajoy, la citada crisi se solucionarà amb "confiança", una qualitat que no millora apreciablement quan els mercats s'assabenten que els governants regionals del país assetjat seran jutjats per acceptar suborns, sense baixar del càrrec. En especial, si quatre mesos abans han signat un manifest "per una gestió lliure de pràctiques corruptes", com va fer Camps a Mallorca al costat dels barons regionals del PP. Sobre el pes de la corrupció en l'economia, les mesures legislatives implementades per Berlusconi per afavorir al seu grup Fininvest han desenvolupat un paper central en les convulsions de l'economia italiana.
Gürtel va vestir Camps i la instrucció judicial ha despullat el president valencià amb un acte demolidor. Allotjat en la pusil·lanimitat, Rajoy ha esmicolat durant anys els casos d'imputats que no patiran condemna, amb el seu president canari José Manuel Soria com a distingit cirineu del martirologi. No obstant això, el president del PP s'ha oblidat de recordar les acusacions de corrupció posteriorment verificades. El preu de la seva passivitat és un obsequiós president autonòmic de molt difícil encaix amb la doctrina que prediquen els populars, si bé Camps podrà dirigir-se des del seu despatx presidencial al judici en cotxe oficial.
Sense la pressió ciutadana per conèixer la veritat, els amics judicials de camps haurien impedit que fos jutjat pels presents obtinguts dels seus amics corruptes. Per això hauria d'agrair-se la claredat expositiva del magistrat José Flors, en un acte que no només confirma els pitjors presagis del PP, sinó que desmenteix falses notícies escampades interessadament pels amics mediàtics de Camps. Per exemple, l'equívoc de la confecció sistemàtica d'un vestidor amb els regals enutjosos que costa més tornar que acceptar. L'instructor recorda que el president valencià i els seus adlàters no van rebre peces sortides del no res, sinó que es va obrir un compte específic per a ells en una botiga. Des d'allà es va assumir "el pagament que en diferents i successives ocasions van anar elegint i encarregant en els referits establiments".
Segons el jutge, Camps no és la víctima d'un obsequi, sinó el seu propiciador. Encarregar un regal no equival a rebre'l, sinó que implica un compromís més accentuat amb "amiguets de l'ànima". Els polítics "van encarregar personalment en diferents llocs i en diferents ocasions". Hi va haver desplaçaments de sastres, i els premiats "van elegir sense pagar el seu preu" i "sabent qui assumiria el pagament del seu import", perquè confiaven que la satisfacció pecuniària anés a càrrec d'algú "que a més estava interessat en l'adjudicació de contractes per part de l'administració de la Generalitat Valenciana", xifrats en cinc suculents milions d'euros. No hi havia altruisme, perquè l'"assumpció de pagaments" tenia com a objectiu "guanyar-se, mitjançant el compliment, l'afecte o el favor de les persones així obsequiades".
En l'últim tram, "el preu de les peces obsequiades es va satisfer per Pablo Crespo als establiments venedors amb diners de Francisco Correa". Per arrodonir el frau, la roba es va abonar mitjançant factures falsificades, un altre escàndol en el qual es veu embolicat Camps. Enfront de l'aclaparador relat dels fets, les repercussions penals haurien de ser la menor de les preocupacions per a un governant. El vergonyós axioma de Rajoy -"ningú es corromp per un parell de vestits"- es torna ara en contra seu i l'obliga a la resposta que porta anys escamotejant. El judici a Camps desautoritza al president estatal del PP, incapaç d'imposar en el seu propi partit els criteris que reclama per al conjunt d'Espanya.
L'instructor no alberga cap mínim dubte sobre el que ha passat, ni s'absté de recordar que els seus companys del Tribunal Superior valencià li van desautoritzar abans de patir al seu torn una rebolcada per part del Suprem.
A diferència d'Esperanza Aguirre, el president valencià ni tan sols ha demanat disculpes als seus conciutadans per haver tacat amb la seva lleugeresa el càrrec que ocupa. I si els imputats tenen dret a defensar-se amb una hipòtesi alternativa per si de cas s'acaba demostrant l'obsequi dels vestits, aquest comportament casa malament amb la sinceritat que es pressuposa a un governant. Si no agrada la seva veritat, en tenen una altra. I una altra.
