Sistemes de

producció caducats?

jordi crespi i fabregat. blanes.

Des del Col·legi d´Arquitectes es deia, fa poc, que l´actual situació podria portar a perdre 100.000 llocs de treball per no haver-hi projectes de construcció. Hauríem d´adonar-nos quan alguns sistemes de producció i d´obtenció de benefici han arribat al límit i s´han de canviar. És que potser volem continuar omplint-ho tot de ciment? O, en el mateix sentit, volem continuar omplint de carreteres o de cotxes tot l´entorn també? Les persones i obrers que han treballat com a mà d´obra en aquests àmbits son víctimes i aquesta mateixa situació ens està portant a ampliar els nostres horitzons de manera creativa, la qual cosa de segur que serà més beneficiós per a tots, per a les nostres maneres de subsistir i per a les generacions pròximes. En síntesi, que molts dels sistemes que des de l´era industrial han funcionat socialment i ecològicament de manera desproporcionada tendeixen a desaparèixer per donar pas a noves formes que eliminen, el que de per si ja no pot sostenir-se i recuperen d´allò el que és recuperable, creant i donant així un impuls refrescant i evolutiu als sistemes de producció.

L´ànima negra del ministre Blanco

àngela ferrer i mató. girona.

Almenys per a Catalunya i en particular per a Girona. Com té la barra de negar el desdoblament de la carretera (autovia) que havia d´anar de Girona a Figueres, i dir als pobres pagesos que ja no hi expropiació, quan els terrenys són erms i fan pena de veure? No és Girona l´enllaç directe entre França i Espanya i un camí per on entrar els turistes que potser ara és l´única font d´ingressos que ens resta? Quina mena de fòbia té als catalans per deixar-nos com la Ventafocs d´Espanya? Han construït aeroports inútils i sense avions per aterrar-hi, autovies per les qual gairebé ningú viatja i ens nega el pa i la sal a Catalunya? Ha permès que Ryanair pogués tenir seu a Barcelona i ha permés l´enfonsament absolut del de Girona, que sembla talment un cementiri de dinosaures ple de teranyines i amb la ruïna de qui va construir places d´aparcament, hotels, tot un complex abocat a l´ostracisme. I ha estat nomenat per un alt càrrec pel candidat socialista de torn! Veritablement si volem fer fàcil que entrin turistes a la nostra meravellosa costa no quedarà més remei que muntar una paradeta a la frontera francesa en la que es venguin ales adaptables per poder-hi arribar amb facilitat.Potser és una idea més bona que anar construint infraestructures en un aeoroport moribund. Quan el veig per la televisió, a ell i els seus propers, m´entra una fòbia que no puc remeiar i em poso més negra que la seva «ànima».

L´euro i la

democràcia de debò

Josep M. Loste i Romero. PORTBOU.

Què està passant amb l´euro? Al servei de qui ha d´estar la moneda única? No hauria de ser, l´euro, un instrument al servei de tots els pobles d´Europa, per tal d´afavorir un creixement econòmic, ordenat i qualitatiu, per impulsar la creació d´ocupació de debò i que, alhora, exerceixi de contrapès d´una globalització assilvestrada i profundament injusta? L´euro no és el culpable d´aquest desmanegament en majúscules que tots patim; tot i que caldrà que ens mobilitzem per tal d´avançar cap la refundació d´una UE més social, democràtica i sensible a la llibertat dels pobles.

Caldrà que ens mobilitzem per fer possible un autèntic govern europeu que posi ordre a l´actual desgavell que han provocat els dogmàtics defensors de la finança especulativa. Ha arribat l´hora d´Europa, amb tots els ets i uts, i, sobretot, de la democràcia de debò.