Expliquen les cròniques que les autoritats nord-americanes van acabar capturant el mafiós Al Capone no pels seus nombrosos crims, que no podien provar, sinó per un simple delicte fiscal. Una cosa similar és el que sembla que es proposa Felip Puig. Vist que els anteriors intents de consellers d'Interior i d'ajuntaments diversos d'acabar amb la prostitució a les carreteres havien acabat sense èxit, ha optat per donar la volta al problema: modificarà la llei de carreteres de 2009 per prohibir aquesta activitat, de manera que s'establiran sancions per a les prostitutes que incompleixin la norma -també n'hi haurà per als seus possibles clients- perquè la seva presència a la xarxa viària pot distreure els conductors, provocar maniobres imprudents i, en conseqüència, ser l'origen d'accidents de trànsit.

El mateix conseller admetia implícitament la seva maniobra quan declarava fa uns dies que "es tracta de preservar les condicions perquè no hi hagi sinistres i aprofitar aquesta esquerda per veure si som capaços, des d'un punt de vista legislatiu i executiu, d'intervenir millor i expulsar de les nostres carreteres la prostitució". El conseller justificava la seva decisió en la manca de competències de la Generalitat en segons quines qüestions d'ordre públic, seguretat ciutadana i drets de les persones.

No s'acaba aquí, l'ofensiva de Puig contra la prostitució en espais públics -que ja ha estat aplaudida per responsables municipals com l'alcaldessa de la Jonquera, Sònia Martínez-, perquè també vol combatre-la en zones urbanes afavorint l'homogeneïtzació d'ordenances municipals per evitar que el fenomen passi d'una localitat a una altra. En paral·lel, també actuarà per regular l'activitat dels prostíbuls. Sembla clar, per tant, què pretén Felip Puig: eliminar la prostitució dels espais públics i que es concentri en espais privats. Que no s'oblidi, però, que rere la prostitució hi ha sovint greus delictes, com el tràfic i l'explotació de persones, contra els quals no es pot lluitar amb una simple llei de carreteres.