El dia que Merkel i Sarkozy miraven de salvar l'euro sense que els costés vots, el cap del Govern valencià dimitia per ser jutjat per suborn, i el deute públic espanyol es marejava a la muntanya russa de la prima de risc, aquest mateix dia el president del Congrés dels Diputats renyava el ministre d'Indústria perquè no portava corbata a l'hemicicle. I això es convertia en una de les notícies de la jornada, i en xerrameca als passadissos parlamentaris. Amb tot el que passa, i s'entretenen en aquestes coses, devien pensar molts ciutadans.

Argumenta José Bono que els diputats han de portar corbata per solidaritat uniformada amb els uixers, que en porten per obligació. És com demanar als vianants que portin gorra de plat per respecte a les patrulles de policia. Però el president Bono és home amant de la disciplina i de les uniformitats, i la seva concepció del decòrum es lliga a la decoració. Encara que no menys dogmàtic és Miguel Sebastián, que es treu la corbata exactament entre l'1 de juliol i el 30 de setembre per raons ?energètiques. Sense corbata, argumenta, es pot estalviar en climatització.

El precedent és japonès. Allà, el 2005, el Govern va iniciar una campanya per alleugerir la roba formal d'estiu al mateix temps que s'alleujaven els termòstats un parell de graus. És força absurd, deien, portar peces caloroses al mateix temps que es posa al màxim l'aire condicionat. Cada grau més de fred artificial suposa gastar el 7% més d'energia. El govern espanyol ha llançat campanyes per divulgar l'estalvi tèrmic estiuenc, i hem vist Del Bosque i els seus campions protagonitzant anuncis televisius amb voluntat pedagògica. Però això no ha evitat que en força dependències administratives sigui recomanable la roba interior pelfada.

El que no estalvia res, però res, de la factura elèctrica del Congrés és que uns quants diputats portin corbata i els altres no. No és treure's la corbata el que redueix la despesa, sinó la reducció de la despesa la que pot posar fi a les corbates. O a algunes: sempre hi haurà qui prefereixi patir que no pas descompondre l'estampa. És la seva decisió.

La bona notícia seria que el Congrés acordés una dràstica retallada energètica, i que cadascú ho afronti com prefereixi. I la mala notícia és que es malgastin quilowatts en temps de crisi perquè al president li agraden les uniformitats.