Cartes

martí panella. sant gregori.

Tinc coneguts amb autocaravana, alguns són de Catalunya, d'Espanya, i algun estranger i em pregunten com fer-ho per poder venir a visitar Girona. Sempre els parlo del Barri Vell, Banys Àrabs, muralla, etc. que tenim a la ciutat, també sobre restaurants on poden anar. Doncs bé, resulta que a Girona no tenim cap àrea o lloc on poder aparcar, no acampar (s'entén acampar treure taula o cadires a l'exterior del cotxe). Solen ser gent que estan de pas. No ens val dir que vagin a un càmping, no tenen cap necessitat (porten tos els serveis necessaris). A més a Girona el càmping mes proper és a 15 quilòmetres. I comprendreu que per visitar Girona i venir a peu queda una mica ?lluny, sobretot si van amb criatures.

Segons la llei (Reial Decret 1428/2003, capítol VIII article 90 a 94 instrucció 08/ V-74 de la DGT) l'autocaravana no deixa de ser un cotxe que paga els seus impostos, i té els mateixos drets que qualsevol altre vehicle, sempre que no dificulti la circulació o es passi dels límits establerts per aparcar. Tot i això, resulta que al pàrquing de Fontajau (on no hi ha cap senyal que ho prohibeixi) han multat autocaravanes pel sol fet d'aparcar.

Que no volem que ens visiti la gent? Que potser els seus diners no valen als comerços de la capital? Fent les coses d'aquesta manera el que aconseguim és que passin sempre de llarg. No és gens estrany que molts catalans anem a França, allà sí que ens volen, la majoria de pobles per petits que siguin tenen un lloc adaptat per aquests tipus de cotxe on es pot aparcar un màxim de 48 hores, alguns amb serveis per a les necessitats d'aquests cotxes.

No voldria molestar ningú però valdria la pena que els municipals respectessin l'ordenança sobre l'aparcament d'aquests vehicles, i no multessin pel sol fet d'estar aparcats.

Tossa, paradís fiscal?

tomàs soler i navarro. tossa de mar.

Fa pocs dies l'Ajuntament de Tossa va anunciar que hauria d'apujar l'IBI un 54 per cent per eixugar l'elevat dèficit existent a les arques municipals.

Quan un pressupost presenta dèficit els tècnics aconsellen reduir despeses corrents, si això és posible, i si no, augmentar els ingressos. Entre les despeses corrents hi ha els serveis que presta el municipi que són de difícil reducció; l'augment d'ingressos es tradueix en l'increment dels tributs com ara proposa l'Excel·lentíssim Ajuntament tossenc.

No obstant això, hi ha altres maneres per augmentar ingressos que no impliquen un augment directe dels tributs com són la incorporació als padrons fiscals de nous rebuts que no tributaven amb anterioritat. És el cas de l'IBI i dels ?guals. A Tossa hi ha veïns que encara no tributen en concepte d'IBI pels seus habitatges i edificis construïts fa anys, ni tampoc per les reformes o ampliacions realitzades. Això ja ho va intentar solucionar el Consell Comarcal de la Selva quan prestava el servei de recaptació a Tossa, però per ordre de l'Ajuntament es van paralitzar les tasques destinades perquè tothom pagués. Parlem d'un import elevat de cents de milers d'euros que l'Ajuntament no vol cobrar. Mentre uns paguem n'hi ha uns altres que no paguen i no passa res.

Un altre tribut que uns tossencs paguen i uns altres no paguen és la taxa de gual. Hi ha més de mil ?guals que no paguen taxa mentre la resta de veïns paguen religiosament; altres municipis, com Girona, han fet un treball important en aquest sentit i han incorporat al corresponent padró els guals que no pagaven.

Abans de pujar excessivament l'IBI a tots els contribuents que ja el paguen crec que l'Ajuntament hauria de passar el "rasclet" i cobrar a tots aquells veïns que no paguen ni l'IBI ni el gual que utilitzen. Potser tindrem l'agradable sorpresa de no haver de pujar cap impost.

En resposta

a Bosch Martí

Quim torra. girona.

Estic molt agraït per haver-me dedicat tot un article a la meva persona. El Diari serveix en aquest cas de mitjancer, tot i que ho faig aquí, amb recança, ja que estic dolgut per la publicació d'una informació parcial i tendenciosa inserida el passat 14 de juny sobre el tema que desplegues al teu escrit. Permet que faci alguna consideració:

1.- Políticament no creguis que estem tan distanciats. Cada dia em considero més antisistema, i benvingut sigui l'anarquisme, del qual em sentiré d'ara endavant un fervorós devot. M'ha agradat tant descobrir una frase del filòsof Sebastián Faure que la transcric tal com l'he après, i en castellà: "Cualquiera que niegue la autoridad y luche contra ella, es un anarquista".

Parles dels meus "mestres gironins", és fàcil deduir quins són, ja que se'ls va atorgar el Premi de Ciutadania al seu moment. En aquests moments dolorosos i d'una forta depressió que pateixo es valora la moral de les persones. Només cinc, incloent a tu, m'han demostrat solidaritat. Però si busco optimisme puc dir que si el meu "mestre" Josep Pla va tenir només dos amics, jo en tinc cinc...

Per tot, gràcies amic Bosch Martí.

Sobre la columna d'Albert Soler

Jaume Prat Pons. salt.

Benvolgut senyor Soler, com a propietari d'un gos m'he sentit profundament dolgut pel seu despectiu comentari vers la gent que gaudim de tenir un amic més o ?menys pelut a casa.

Això que vostè afirma de manera rutilant al seu article que "tots els propietaris de gossos són uns porcs" és una vertadera bajanada. Per posar-li un senzill exemple que, modestament, crec que la seva intel·ligència podrà arribar a comprendre, seria el mateix que jo afirmés, generalitzant, que "tots els periodistes són uns ignorants que no saben escriure", cosa que no em costaria gaire després de llegir els seus cada cop més absurds articles d'opinió que l'única cosa que busquen és la provocació pura i dura.

Em sap molt greu que s'empastifi les seves cares sabates de tifa de gos; com en qualsevol col·lectiu -en aquest cas la gent que tenim gos- sempre hi ha gent "bona" (els que recollim les caques) i gent "dolenta" (els que no les recullen), igual que en el seu col·lectiu -el de periodistes- en què sempre n'hi ha de "bons" que saben investigar, contrastar i escriure i d'altres de "dolents" que només saben escalfar la cadira i escriure bajanades.

Miri, fa tretze anys que a casa meva vàrem adoptar una preciosa pomerània, la Nina, que conviu frec a frec amb nosaltres a la nostra llar; durant aquests anys ens ha fet "d'amiga", "germana" peluda de la meva filla, "filla" peluda de la meva parella i meva i "néta" peluda dels meus pares i no per això ens hem "convertit", automàticament, en porcs. Ah, i per cert, sempre li hem collit les caques, tant si la llei ho diu com si no; no es tracta de lleis, es tracta de persones.

Parlant de lleis, potser n'hi hauria d'haver alguna que protegís els lectors de Diari de Girona dels seus escrits, que ja té mèrit si a vostè el paguen pels articles d'opinió.