El Govern català va anunciar ahir la modificació de les lleis de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) i del Consell de l'Audiovisual (CAC) per reduir de dotze a cinc els membres del Consell de Govern del primer organisme i de deu a cinc els del segon. Tot i el grandiloqüent anunci, la mesura és simbòlica i l'estalvi per als pressupostos de la Generalitat serà de poc més d'un milió d'euros anuals. No direm que no sigui encertat l'acord del Govern català, però sí que es tracta de molta fressa i poca endreça. El problema dels mitjans audiovisuals de la Generalitat és molt més profund i infinitament més costós per als contribuents que reduir els membres del Consell de Govern o fusionar els càrrecs de president i director general. Un estalvi d'aproximadament 800.000 euros, que és el que suposarà passar de dotze a cinc membres, és irrisori al costat dels més de tres-cents millons d'euros que costa anualment mantenir aquesta mitjana. Una reestructuració de veritat és la que emprendrà el Govern valencià per a la seva ràdio i televisió pública: acomiadarà un miler dels 1.800 treballadors d'aquestes empreses públiques. Cert que les televisions de Catalunya i València no són comparables, entre altres raons perquè TV3 té una audiència estimable, mentre que la de Canal 9 és ridícula. Tampoc no es pot ignorar el destacat paper que desenvolupa TV3 en el foment de la llengua catalana. Ara bé, si en època de vaques grasses ja resultava desmesurat el cost de diners públics per mantenir els mitjans de comunicació públics, ara que les retallades afecten a serveis bàsics com la sanitat o l'educació, encara ho és més. ¿Com pot justificar el Govern una dura retallada a la despesa sanitària, mentre TV3 i els altres mitjans són un pou sense fons? En algun moment, el Govern s'haurà de plantejar un ferma reestructuració que vagi més enllà de mesures de pur maquillatge com les anunciades ahir. El futur de TV3 passa per tres opcions: 1. Reformar la seva estructura per equilibrar els ingressos i les despeses; 2. Privatitzar-la; 3. Aplicar el pagament d'un cànon com passa en les televisions públiques d'algun país europeu.