Fins quan es tolerarà el persistent xàfec de "veritats absolutes" sobre les causes de la crisi i els remeis per superar-la? Al llarg dels darrers mesos s'ha demostrat que les receptes adoptades per acontentar els "mercats" no eren suficients per aturar la voracitat dels especuladors financers. Ni la reforma laboral, ni la reforma de les pensions, ni la reforma de la negociació col·lectiva, ni la baixada i posterior congelació de sous dels funcionaris. Tampoc la política d'austeritat pública a base de retallades en serveis socials, sanitat i educació per tal de reduir el dèficit, han propiciat la recuperació econòmica.

Aquestes mesures, que han estat imposades a diferents governs europeus pels fonamentalistes neoliberals del Banc Central Europeu i del Fons Monetari Internacional, només han servit per agreujar les dificultats econòmiques dels seus països. Està clar que els responsables d'aquestes institucions són especialistes a ensopegar moltes vegades amb la mateixa pedra (un menhir megalític, com a mínim). Són, en realitat, mercaders de misèries.

Malgrat tot, una cosa ha quedat clara: als anomenats "mercats" no els preocupa ni la solvència (capacitat de retorn del deute) ni la inflació, sinó la manca de creixement econòmic. Saben que sense crear riquesa no hi haurà ingressos per pagar els interessos i el deute.

En efecte, el dèbil increment del PIB espanyol i italià del segon trimestre d'aquest any (un 0,2% i un 0,3% respectivament) és el resultat d'un consum intern raquític, de la manca de confiança de les empreses de poder vendre i d'una política d'austeritat pública entestada a reduir en dèficit quan s'hauria d'augmentar la despesa productiva i crear una banca pública per obrir l'aixeta del crèdit a consumidors i petits empresaris.

Tot plegat pot acabar en una nova recessió d'incalculables proporcions amb una xifra espantosa d'aturats. No sembla preocupar gaire aquesta situació al conseller Mena quan declarava que la meitat dels actual aturats catalans mai no trobarien feina. Aquesta afirmació del responsable del Departament d'Empresa i Ocupació és la d'un predicador de les virtuts de la reducció de la despesa pública que, per art de màgia, revifarà el sector privat el qual crearà ocupació almenys per la meitat dels aturats?

Ara bé, si a tots els països de l'àrea de l'euro i els EUA s'aplica una política d'austeritat, ja m'explicaran com es podrà exportar, augmentar el consum intern, donar feina als aturats i aconseguir ingressos per pagar els deutes de particulars, empreses i administracions.

Vaja, la quadratura del cercle.